Resumen de Espais i geografies de la ciència: Natura, ciutats i laboratoris a la historiografia de la ciència
- català
Aquest article pretén recollir resumidament alguns dels treballs històrics més recents relacionats amb els espais i les geografies de la ciència, un camp d’estudi que ofereix magnífiques possibilitats i que es pot estudiar tenint en compte aproximacions, contextos i estudis de cas molt diversos. En primer lloc, es mostrarà com la natura és un espai on es produeixen un gran nombre d’activitats científiques que impliquen la participació tant d’experts com de profans. En el segon apartat, es mostrarà com la ciutat no és només un espai on es concentren una gran quantitat d’institucions científiques, sinó que elles mateixes són uns espais construïts —al menys en part— com a resultat de nombrosos intercanvis científics. Finalment, es considerarà una altra escala de geografies de la ciència per analitzar amb més detall alguns espais científics concrets com ara les aules, els hospitals o els laboratoris. Aquest article pretén mostrar com aquests nivells —natura, ciutats i espais concrets— ofereixen moltes oportunitats d’estudi per a la història de la ciència, quan són considerats no com a agents passius ni unitats independents, sinó com a espais científics connectats els uns amb altres i amb la societat.
- English
The main aim of this article is to show recent historical works related to scientific spaces and geographies of the science, a field of studies that offers excellent possibilities of study, and that can be studied considering a large variety of approaches, contexts and case studies. First, I will show that the nature is a space where a large number of scientific activities are produced, involving the participation of both experts and lay people. Later, I will show that cities are not just spaces where many scientific institutions are concentrated, but also a place constructed —at least in part— because of numerous scientific exchanges. Finally, I will focus on another scale of scientific spaces to consider some specific scientific spaces such as classrooms, hospitals, and laboratories. The aim of this article is to show how these levels —nature, cities and specific space— offer a great opportunity for history of science studies, when they are considered not just as passive agents nor independent units, but as scientific spaces connected with each other, and with society.
