La ciutat de Cervera esdevindrà durant el primer franquisme un referent dins la política repressiva i concentracionària endegada pel règim franquista. Des del gener de 1939 i fins al 1944, primer en un magatzem de l’empresa Cros (conegut com “el ciment”) i després a la Universitat, s’hi ubicà un camp de concentració on s’empresonà a presoners detinguts per l’exèrcit d’ocupació, espanyols que retornaven de l’exili per a ser classificats i enviats a batallons de treballadors, refugiats de la Segona Guerra Mundial que fugien de l’Europa ocupada pels nazis i, finalment, guardes fronterers alemanys que cercaven la protecció del règim de Franco. Per altra banda, l’edifici de la Universitat fou bombardejat durant la Guerra Civil i per reconstruir-lo, al 1940, s’hi destinà diversos batallons de treballadors. Paral·lelament, les instal·lacions foren utilitzades,com a seu de la comandància de fronteres de la Guàrdia Civil i com a caserna militar.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados