El jardí de les senderes que es bifurquen: notes sobre els límits entre la cultura científica i les humanitats

• Miquel Nicolás i Amorós ^[1]
  1. [1] Universitat de València
• Localización: Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: Revista de recerca humanística i científica, ISSN 1130-4235, ISSN-e 2340-4787, Nº. 11, 2000 (Ejemplar dedicado a: Saber i comunicar. Discurs científic i comunicació social), págs. 13-25
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L’activitat científica constitueix un dels fonaments històrics i sociològics de les societats postindustrials. Per aquesta raó, els científics pretenen posseir un llenguatge autònom, dissociat tant del llenguatge ordinari com del de la creació literària. Tanmateix, hi ha força arguments epistèmics (v.g. la crisi dels valors de veritat), textuals (v.g. el recurs a la metaforització) i pragmàtics (v.g. la confusió entre explicar i persuadir) que suggereixen la confluència de la cultura científica i les humanitats.