Aquest article ens planteja la creació d’un nou concepte de seguretat. Durant molts anys, i com a derivació de la Guerra Freda, el concepte de seguretat ha estat dominat per la seua expressió militar i el seu component armamentista, de tal manera que durant dècades, en molts països es va crear la ficció que com més acumulació d’armaments i força militar, un país o una aliança de països podrien obtenir major seguretat. Però aquesta concepció de la seguretat basada en la força i l’amenaça no només no ha impedit la multiplicació dels conflictes i de les guerres, sinó que ha possibilitat que aquestes foren més cruels, més letals i de major durada. Afortunadament per a tots, en els últims anys s’ha iniciat una profunda revisió d’aquestes polítiques (o patologies) de seguretat. Fisas analitza brillantment tot aquest procés de canvi de paradigma en les polítiques de seguretat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados