Barcelona, España
L'evolució de l'activitat econòmica s'analitza sovint en funció d'una noció de creixement que considera, de forma més o menys explícita, que l'augment de la producció, de la productivitat i dels ingressos són els principals indicadors de la eficiència econòmica i del benestar de la població. No obstant, en els darrers anys també s'ha anat constatant que la noció tradicional de creixement i les formes d'avaluar-lo presenten importants deficiències i que aquells processos no sempre han generat les millores en el benestar que calia esperar. En aquestes pàgines intentarem desenvolupar aquestes idees en tres apartats. En el primer farem algunes observacions sobre les diferents evolucions dels salaris rurals i urbans i sobre les dificultats existents alhora d'interpretar aquestes diferències en termes de nivells de vida. En el segon analitzarem algunes de les connexions que s'acostumen a fer entre nivells de renda i pautes alimentàries, i mostrarem que els canvis d'aquestes pautes han estat molt condicionats pels canvis experimentats en l'oferta d'aliments. En el tercer, veurem que indicadors com l'esperança de vida o l'alçada de la població no sempre s'han relacionat de la mateixa manera amb els nivells de renda, en haver influït també en la seva evolució dos grans grups de variables: la incidència i forma de tractar les malalties infeccioses i les diferents disponibilitats d'aliments.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados