Resumen de Els arquitectes professors, dins i fora de l'escola d'arquitectura (1900-1960)
Amb aquestes línies l’arquitecte i historiador de l’art Josep Pijoan i Soteras es referia, en plena arrencada del noucentisme, a la necessitat de renovellar les acadèmies catalanes. Poc després guanyava una plaça de professor d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Durant aquells anys també semblava que es podria renovellar l’Escola, però no fou possible. Pijoan l’abandonà aviat, quan el 1910 marxà a Roma.
Arribat el canvi de segle era prou evident la ferma decisió del catalanisme possibilista, encapçalat per Enric Prat de la Riba, d’ocupar les institucions culturals i educatives per modernitzar-les i, quan no fos possible, crearne de noves. Com veurem, darrere de bona part de les oportunitats i dels desenganys que els arquitectes trobaren en exercir l’ensenyament de l’arquitectura, hi trobem aquesta alenada d’aire nou.
