Pere Ferrerons i Quitèria Guivernau, papers d'una ida

• Autores: Josep Santesmases i Ollé
• Localización: La resclosa, ISSN 1886-4791, ISSN-e 2385-4642, Nº. 9, 2005, págs. 135-151
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Al llarg de la vida, les persones generem un seguit de documents que, en cas de ser conservats més enllà de la mort, seran el testimoni de la nostra existència. Com més documentació conservada, més podrem copsar la vida d'una persona: en quin context va viure, quina fou la seva activitat, quines relacions humanes va establir, quina situació social va ostentar, quines creences, ideologia i comportaments va observar, etc. La destrucció de documentació relacionada amb cada persona concreta comporta l'anorreament de la memòria escrita de la seva existència. La destrucció documental no ha estat únicament una característica de les grans convulsions i guerres d'aquest país. Per aquest motiu s'han destruït arxius oficials: els de l'Església, els municipals, els de diferents àrees de govern. Però cada dia es destrueixen documents que mereixen ser conservats. Això succeeix en la intimitat de les llars, en què es malmet documentació familiar interessant. Abans de procedir a desfer-se d'aquest tipus de documentació, seria recomanable consultar un arxiver o historiador i, en cas de no voler-la conservar, cedir-la a un arxiu o centre d'estudis. El document personal i familiar ha estat l'expressió dels actes més importants d'una vida: el bateig, els documents de sen^ei a la milícia, els capítols matrimonials, el casament, el bateig dels fills, el testament, els contractes, els rebuts, les cartes, etc. La suma de documentació personal no serveix només per descriure individualment una vida, sinó per situar-la en el context de la societat de l'època en què s'ha viscut. Això és el que intentarem fer en l'article que segueix, centrats en la persona de Pere Ferrerons Vives i en la de la seva muller Quitèria Guivernau Julibert.