Pagesos de vila i pagesos de mas. L'estructura de la propietat agrària a Vila-rodona a l'inici del segle XV

• Autores: Marina Miquel i Vives
• Localización: La resclosa, ISSN 1886-4791, ISSN-e 2385-4642, Nº. 8, 2004, págs. 89-116
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • A començaments del segle XV l’estructura tradicional del poblament del terme de Vilarodona, fonamentat en la coexistència d’un nucli central —la vila— i masos dispersos pel seu terme, es troba, malgrat la greu crisi demogràfica, en la seva plenitud. Ambdues formes de poblament són indissociables de dos models d’unitat d’explotació agrària: la dels pagesos de mas, que concentren totes les seves terres de conreu entorn la masia, el nucli del grup domèstic, i la dels pagesos residents a la vila, que tenen la unitat d’explotació repartida en peces de terra disperses pel terme. Uns i altres tenen, en règim d’emfiteusi, el domini útil de les terres del bisbe de Barcelona, senyor alodial i jurisdiccional de Vila-rodona. Més enllà del procés històric que fixa aquesta configuració del territori, inevitablement vinculat a la colonització de les terres del Gaià entre els segles X i XII, l’observació del comportament de grups domèstics de pagesos residents a masos i de pagesos residents a la vila respecte a les estratègies de preservació i transmissió del patrimoni permet constatar l’existència de dinàmiques diferenciades segons el tipus d’unitat d’explotació agrària. Darrere s’hi amaga l’existència de nivells econòmics diversos —els pagesos de mas sembla que disposen d’un patrimoni més elevat que molts dels pagesos residents a la vila—, però és l’estructura mateixa de la propietat agrària l’element essencial d’aquesta diferenciació. Tot i l’estreta relació entre els habitants del terme de Vila-rodona i els de la quadra de Vilardida i la quadra de la Serra, s’ha restringit l’àmbit d’estudi únicament a la vila. La manca d’estudis precedents i la limitació temporal de la documentació consultada impedeixen establir amb la claredat necessària el marc jurídic, econòmic i social en què es basen aquestes relacions.

    L’estudi es basa en el buidatge sistemàtic dels llibres notarials de la parròquia de Vilarodona entre el 1410 i el 1429, servats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.2 Entre la diversitat de tipologies que contenen els llibres notarials s’ha prioritzat la informació de caràcter econòmic —contractes de compravenda i bescanvi, establiments emfitèutics i inventaris post mortem— i la de caràcter familiar —testaments, capítols matrimonials i donacions. Tot i que aquest fons documental presenta un alt interès, la limitació cronològica, restringida als dos primers decennis del segle XV, la falta d’una documentació seriada que relacioni totes les terres tingudes en emfiteusi i la manca d’informació referent a les dimensions del parcel·lari del terme limiten més del que es voldria els resultat d’aquest l’estudi.