Una excepcional singularitat etnològica: la cultura de l’aprofitament hidràulic a Banyoles

• Autores: Guerau Palmada Auguet, Carles Quer Feo, Josep Maria Reyes Vidal
• Localización: Revista d'etnologia de Catalunya, ISSN 1132-6581, Nº. 43, 2018, págs. 212-224
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En la ciudad de Banyoles la parcelación de su paisaje en huertas y una red de acequias que desaguan el agua del lago se ha configurado con el paso de los años en un elemento etnológico, cultural, histórico y natural de una gran relevancia para conservar en el futuro. La red hidráulica comenzada ya en la alta edad media fue construida con una técnica constructiva tradicional y única en Cataluña: la piedra de travertino. En los saltos de las acequias se fueron edificando molinos e industrias que aprovechaban la fuerza motriz del agua del lago, y que a día de hoy constituyen un valioso patrimonio industrial.

  • English

    In the city of Banyoles the parcelling of the landscape in orchards and a network of water channels draining the lake, set up all along the years an ethnologyc, historical, cultural and natural element of a great relevance to preserve for the future. The hydraulic network, started at first medieval ages, is made using a traditional building technique, exclusive in Catalonia: the travertine slabs. At the waterfalls of the channels they set mills and industries using the hydraulic motion of the lake’s water, and today constitute a rich industrial and historical wealth.

  • català

    A la ciutat de Banyoles la parcel·lació del paisatge en hortes i una xarxa de recs que desguassen l’aigua de l’estany s’ha configurat en els pas dels anys en un element etnològic, cultural, històric i natural d’una gran rellevància que cal preservar de cara al futur. La xarxa hidràulica començada a l’alta edat mitjana es va construir amb una tècnica constructiva tradicional i única a Catalunya: la pedra de travertí. En els salts dels recs es van anar edificant molins i indústries que aprofitaven la força motriu de l’aigua de l’estany, i que avui constitueixen un valuós patrimoni industrial.