Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La religió sobre el terreny : retard de la mort social a través dels rituals de visita a les tombes

  • Autores: Eric Venbrux, Anne Kjærsgaard
  • Localización: Revista d'etnologia de Catalunya, ISSN 1132-6581, Nº. 43, 2018, págs. 14-23
  • Idioma: catalán
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Consideramos que la visita a la tumba es un ritual que nos muestra una forma básica de religiosidad tal como es practicada por las personas en su vida cotidiana. Esto es particularmente cierto en países que se supone que son altamente secularizados y que tienen un período de usufructo de las tumbas relativamente corto. Un aspecto central de nuestro argumento es que los rituales de visita a la tumba sirven para evitar la muerte social del difunto. En otras palabras, los supervivientes no perciben ni experimentan la muerte física del fallecido como punto final. Nos enfrentamos a un proceso de “convertirse en difunto” que debe conceptualizarse como una fase que existe entre la muerte física y la muerte social. Durante esta fase, los afligidos mantienen vínculos con los difuntos mediante los rituales de visita a la tumba, y estos vínculos que trascienden una muerte física son invariablemente de naturaleza religiosa.

    • català

      Considerem que la visita a la tomba és un ritual que ens mostra una forma bàsica de religiositat tal com és practicada per les persones en la seva vida quotidiana. Això és particularment cert en països que se suposa que són altament secularitzats i que tenen un període d’usdefruit de les tombes relativament curt. Un aspecte central del nostre argument és que els rituals de visita a la tomba serveixen per evitar la mort social del difunt. En altres paraules, els supervivents no perceben ni experimenten la mort física del mort com a punt final. Ens enfrontem a un procés de “convertir-se en difunt” que s’ha de conceptualitzar com una fase que hi ha entre la mort física i la mort social. Durant aquesta fase, les persones afligides mantenen vincles amb els difunts mitjançant els rituals de visita a la tomba, i aquests vincles que transcendeixen una mort física són invariablement de naturalesa religiosa

    • English

      We consider grave-visiting a ritual that provides us with a window on a basic form of religiosity as practiced by people in everyday life. This is particularly true of countries assumed to be highly secularised and which have a relatively short grave tenure period. Central to our argument is that grave-visiting rituals serve to stave off the social death of the deceased. In other words, the survivors do not perceive or experience the physical death of the deceased as an end point.

      We are dealing with a process of ‘becoming dead’ that has to be conceptualised as a phase existing between physical death and social death. During this phase the bereaved maintain bonds with the deceased by means of the grave-visiting rituals, and these bonds that transcend a physical death are invariably religious in nature.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno