Vivències a Vila-rodona

• Autores: Joan Oliveras
• Localización: La resclosa, ISSN 1886-4791, ISSN-e 2385-4642, Nº. 5, 2001, págs. 29-46
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • No sé pas si en aquest moment algú podrà trobar mitjanament llegibles les meves vivències infantils a Vila-rodona. Potser el primer que haig d’explicar és com vaig anar a parar a la Vila. Resulta que en Pau Ollé,2 fuster de Vila-rodona, tenia un fill —el Ramon— per a qui buscava un fuster d’alguna ciutat amb qui pogués aprendre més de l’ofici i a més conviure-hi. Un fabricant de màquines de la fusta, que era molt amic del meu pare, Ventura Oliveras, i que coneixia les dues famílies, va pensar que a casa del meu pare, a Sabadell, s’hi trobaria bé. A més, als vespres, podria anar a l’escola industrial per aprendre tecnologia. Així fou com en Ramon Ollé vingué a estar-se, crec que un any i mig, amb nosaltres. En les quatre o cinc vegades que el Sr. Pau vingué a Sabadell a veure el seu fill, va suggerir —amb el meu entusiasme— que quan fos una mica més gran podria anar a casa seva a passar-hi les meves vacances de col·legi. La mare, amb gran desil·lusió per part meva, s’hi va oposar. Solament va consentir-ho amb el compromís que la Teresina —germana d’en Ramon— vindria a Sabadell. O sigui que, a l’estiu, les dues famílies farien intercanvi de fills. A l’acte vaig pensar que la pobra hi sortiria perdent, ja que la mare tot seguit va afegir que aniria a aprendre costura i un grapat de coses més, mentre que jo estaria, a la Vila, lliure com un ocell. Puc dir ara que la realitat va superar de molt les primeres il·lusions refermades durant tants anys.