Aportació a l'inventari de les esteles del Gaià: peces del Pont d'Armentera i Querol

• Autores: Joan Menchón Bes
• Localización: La resclosa, ISSN 1886-4791, ISSN-e 2385-4642, Nº. 2, 1998, págs. 13-24
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Un dels elements més interessants del paisatge dels pobles de les nostres contrades és el binomi castell-església. La majoria dels nuclis d’hàbitat de les comarques de la Catalunya Nova és filla de l’edat mitjana. La conquesta feudal comportà l’organització del territori, amb l’estructuració de llocs de poder, castells, en clar domini visual de l’espai immediat, espai on es desenvolupa la vida, i també la mort. L’altre element és l’església. No tan sols és l’edifici de culte, és també el lloc on descansen els avantpassats. Al seu voltant es desenvolupava paral·lelament la vida quotidiana, en convivència amb el fossar, el cementiri. El fossar medieval era un espai obert, de vegades senyalitzat amb creus o esteles, els documents ens parlen d’una extensió d’unes trenta passes al voltant de l’església i gaudia d’immunitat. No tan sols s’hi realitzaven els enterraments, sinó que també s’hi trobava la casa del rector i fins i tot es guardava el gra de les collites i dels deumes, s’hi construïen magatzems o s’hi vivia, com succeeix a la Catalunya Vella. Per desgràcia, el coneixement que tenim dels fossars de la Catalunya Nova no és tan ampli com el que tenim de la resta del Principat. No gaudim de gaires excavacions arqueològiques ni de molts estudis específics quant a la documentació o escultura funerària. Ara bé, comencem a conèixer un dels aspectes, els senyals de les sepultures. Si ens imaginem un fossar medieval de les nostres contrades, veurem un espai més o menys ampli, potser amb una petita tanca de pedra, potser marcat per unes creus i, al seu voltant, uns enterraments marcats per simples pedres els més senzills, altres amb esteles, i els benestants amb sarcòfags, al mateix cementiri, al costat de l’església o ja al seu interior. D’aquests elements ens han arribat alguns exponents, com els sarcòfags i el tema que ara es tracta, les esteles funeràries. Una estela funerària és una pedra —de vegades una peça ceràmica— la funcionalitat de la qual és senyalitzar un enterrament i possiblement, també un cementiri. Un dels tipus més freqüents a l’edat mitjana és el discoïdal, amb una part superior per ser vista, de forma rodona, el disc, i una part inferior, per clavar-la al terra, el peu. El cap o disc, en una o en les dues cares i de vegades el perfil, sol presentar-se decorat i, a vegades, també el peu.