L’estiu de 1936, com d’altres temporades, el passava a Vila-rodona amb els meus avis materns, Josep Gavaldà i Torredemer i Maria Tudó i Virgili, que vivien al segon pis de cal Boter, del carrer de les Hortes. Jo tenia llavors 15 anys. Tinc un gran record d’ells, però especialment de la meva àvia. Era una gran dona que ens va ensenyar a compartir-ho tot. És que la seva fe era gran i mai la va perdre. Els esdeveniments del juliol de 1936, en començar la guerra civil, la van marcar molt fondament per la impotència que va sentir en no poder salvar les monges i capellans del poble que havia acollit a casa seva: dues Germanes Carmelites i el Sr. Rector de la Parròquia, juntament amb el seu Vicari. De tal manera la impressionaren, que una vegada s’hagueren endut les quatre persones a les que havíem donat hospitalitat, m’instà amb un interès extraordinari a què escrivís una memòria d’aquells fets desgraciats, perquè en quedés constància i no es tornessin a repetir mai més. És per això que vaig fer-ho, i espero que ella, des del cel, n’estigui complaguda.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados