Projectes de ferrocarrils frustrats. El transversal del principat de Catalunya i el ferrocarril Tarragona-Valls-Cervera-Ponts

• Autores: Josep Santesmases i Ollé
• Localización: La resclosa, ISSN 1886-4791, ISSN-e 2385-4642, Nº. 1, 1997, págs. 49-96
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Quan el 31 de gener de 1883 el ferrocarril arribava per primera vegada a Valls, bona part de la xarxa ferroviària catalana ja havia estat construïda. Sobretot cal tenir present el període comprès entre 1856 i 1865 com una època d’autèntica febre ferroviària2 . També cal recordar que la seva construcció no havia estat un camí fàcil, ni planer, ni lineal. Les expectatives de rendibilitat econòmiques no es materialitzaren tal com havien previst els impulsors i els inversors de les línies ferroviàries. Això i altres factors provocaren crisis borsàries, algunes de fortes com la del 1866 que ensopiren l’acabament de la construcció de diverses línies. Quan el ferrocarril arribava a Valls feia poc que s’havia entrat en la crisi que succeí al període conegut com la “febre d’or”. De totes maneres les propostes, els projectes, les construccions i la il·lusió de nous traçats de via fèrria no havien desaparegut. Fins aleshores, i encara ara, tota la xarxa ferroviària catalana tenia com a punt de mira Barcelona, com a partida o destí de totes les línies. En la història del ferrocarril, caldria tenir present no tan sols els projectes que arribaren a bon port, en aquest cas a l’estació, sinó molts d’altres que van acabar fent figa, en diferents estadis d’elaboració o de realització. És interessant, des d’un perspectiva històrica, tenir presents tots els projectes fallits, no només amb un enfocament econòmic o polític, sinó també social. Des d’aquest punt de vista, podríem fer preguntes com ara: ¿quin ressò obtenia, en la població, l’esperança de l’arribada del ferrocarril?; ¿quines eren les reaccions dels poders i dels estaments locals?; ¿quin era el grau de col·laboració i de disponibilitat dels veïns afectats pels projectes? En definitiva, veure’n l’expectativa que es creava i saberne els factors que generaren tan gran quantitat de projectes ferroviaris, realitzats o fallits. També és cert que molts aspectes relacionats amb l’economia i amb les situacions polítiques del país s’hi reflectien intrínsecament i són, per si sols, uns valors a considerar. Posteriorment a l’arribada del tren a Valls, diversos projectes implicaren Valls i la comarca en diversos propòsits de noves línies de ferrocarril. El primer d’ells seria un nou projecte que pretenia trencar el centralisme, també ferroviari, que Barcelona imposava. Ens referim al del Ferrocarril Transversal del Principat de Catalunya, amb la realització del qual es pretenia unir els ports de Tarragona i Roses per l’interior del país. Des de Tarragona el tren havia de circular (entre altres) pels municipis de Perafort, Vallmoll, Valls, Alió, Vila-rodona, Aiguamúrcia, el Pont d’Armentera, Igualada, Manresa, Artés, Avinyó, Vic, Amer, Banyoles, Figueres, Castelló d’Empúries i Roses. Sempre, en els projectes que estudiarem hi anava implícit la unió de Tarragona i Valls. Algunes vegades, amb projectes ambiciosos, amb d’altres limitats a les dues ciutats. El projecte més consistent de les primeres dècades del segle XX fou la línia Tarragona-VallsCervera-Ponts del qual se’n parlà durant anys.