IPSA Marcha Extrema. Les terres del Gaià als segles X i XI

• Autores: Marina Miquel i Vives
• Localización: La resclosa, ISSN 1886-4791, ISSN-e 2385-4642, Nº. 1, 1997, págs. 27-35
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Al llarg del segle X i bona part del segle XI les terres que actualment formen les comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, així com la part oriental del Camp de Tarragona i de la Segarra tarragonina constituïren l’àrea sobre la qual el comtat de Barcelona inicià la seva expansió territorial. Aquests territoris, que fins a finals del segle IX havien format part de l’àrea d’influència cultural i del domini administratiu d’al-Andalus, s‘aniran integrant de forma progressiva, a mesura que avanci el procés expansiu, en les estructures de domini comtal, formant una unitat territorial significada pels contemporanis amb el terme marca. Ni els ritmes ni les formes d’ocupació d’aquestes terres es poden equiparar a les dinàmiques expansives posteriors. Des de principis del segle X, quan es documenten els primers assentaments cristians, al Baix Llobregat fins a l’ocupació definitiva de Tarragona el 1118, el guany territorial haurà estat francament minso. Quasi dos-cents anys per ocupar i, només parcialment, estructurar una franja d’uns 70 quilòmetres donen la mesura de les dificultats de la societat comtal per tal de fixar el seu domini en aquestes terres. D’altra banda, a diferència de la conquesta de Tarragona o de Tortosa, l’ocupació d’aquesta primera zona d’expansió no estigué precedida per una campanya militar, minuciosament planificada. A mitjan segle XI, quan Ramon Berenguer I situï els seus dominis davant mateix de Tarragona, s’haurà ocupat, de forma lenta, un territori segons una política en la que segurament priva tant la necessitat de fixar un espai defensiu com el mateix dinamisme expansiu de la societat cristiana.