Resumen de Metodologia de disseny de paisatge: crear patrons utilitzant autòmats cel·lulars

Sergio Abellán Sanfélix, Marcel Bilurbina Camps, Marilena Christodoulou

• español

  El objetivo de este estudio consiste en desarrollar una metodología de diseño de paisaje utilizando un algoritmo de autómata celular que permita introducir el factor de interacción planta-planta en el diseño de una plantación. Esa metodología de diseño introduce las relaciones entre individuos contiguos o especies diferentes contiguas como parámetros del proyecto. Dichos parámetros se codifican para definir las reglas del autómata celular. Los parámetros relativos al crecimiento y las características morfológicas de las especies así como los parámetros programáticos y estéticos del proyecto pueden ser reglas que influyen en el comportamiento del algoritmo del autómata celular. El algoritmo desarrollado se denomina autómata celular de comportamiento natural de vecindad (Natural Neighbouring Behaviour Cellular Automata, NNB-CA) y se basa en el autómata celular llamado ‘Juego de la Vida’, original de John Conway. Esta metodología de diseño tiene en cuenta las condiciones del lugar y se aplica en dos fases. En la primera, que empieza con una lista de especies, se lleva a cabo una preselección de especies en función de los parámetros del lugar. A continuación se determina qué especies pueden poblar cada parte de la zona discretizada. En la segunda fase se ejecuta el algoritmo del autómata celular aplicando las reglas relacionales a las especies seleccionadas. Este proceso iterativo se aplica hasta que se logra un equilibrio. Las reglas relacionadas con la competencia entre especies en función de sus características de crecimiento se estudian comparando un proceso evolutivo analógico/natural mediante plantas de desarrollo rápido y el correspondiente proceso digital que simula el analógico.

• català

  L'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar una metodologia de disseny de paisatge utilitzant un algoritme d'autòmat cel·lular que permeti introduir el factor d'interacció planta-planta en el disseny d'una plantació. Aquesta metodologia de disseny introdueix les relacions entre individus contigus o espècies diferents contigües com a paràmetres del projecte, que es codifiquen per definir les regles de l'autòmat cel·lular. Els paràmetres relatius al creixement i les característiques morfològiques de les espècies, així com els paràmetres programàtics i estètics del projecte, poden ser regles que influeixen en el comportament de l'algoritme de l'autòmat cel·lular. L'algoritme desenvolupat es denomina autòmat cel·lular de comportament natural de veïnatge (Natural Neighbouring Behaviour Cellular Automata, NNB-CA) i es basa en l'autòmat cel·lular anomenat ‘Joc de la Vida’, original de John Conway. Aquesta metodologia de disseny té en compte les condicions del lloc i s'aplica en dues fases. En la primera, que comença amb una llista d'espècies, es duu a terme una preselecció d'espècies depenent dels paràmetres del lloc. A continuació es determina quines espècies poden poblar cada part de la zona discretitzada. En la segona fase s'executa l'algoritme de l'autòmat cel·lular aplicant les regles relacionals a les espècies seleccionades. Aquest procés iteratiu s'aplica fins que s'aconsegueix un equilibri. Les regles relacionades amb la competència entre espècies en funció de les seves característiques de creixement s'estudien comparant un procés evolutiu analògic/natural per mitjà de plantes de desenvolupament ràpid i del corresponent procés digital que simula l'analògic.

• English

  The purpose of this study is to develop a landscape design methodology based on the use of a Cellular Automaton (CA) algorithm in order to introduce the plant-plant interaction factor in the plantating design of a site. This design methodology introduces the relationships between neighboring individuals of different species as parameters for the project. These parameters are codified in order to define the Cellular Automaton rules. Parameters related to the growth and morphologic characteristics of the species as well as programmatic and aesthetic parameters of the project may be introduced as rules that influence the behavior of the CA algorithm. The algorithm developed is called NNB-CA (Natural Neighbouring Behaviour Cellular Automata) and it is based on John Conway’s original “Game of Life” CA. The design methodology takes in account site conditions and is developed in two phases. In the first one, starting with a list of species, a preselection of species is done taking into account the site’s parameters and it defines which species are able to populate on each area of the discretized site. In the second phase, the CA algorithm is run applying the relational rules with the selected species. This iterative process is applied until it reaches an equilibrium state. Rules related to the competition between species according to their growing characteristics are studied comparing an analog/natural evolutive process using rapidly developing plants and the corresponding digital process that simulates the analog one.