Resumen de Hidromites i sustentabilitat en la història del transvasament Xúquer-Vinalopó
Des d’àmbits estatals, tècnics i empresarials fan propostes planificadores i legislatives davant la problemàtica de l’aigua basades en suposicions convertides en axiomes: dèficit, excedents, demandes, conques excedentàries i deficitàries, desequilibris naturals… Són conceptes clau de la noció estructuralista de l’aigua basada en la construcció d’infraestructures a gran escala. La persistència d’aquests hidromites ens ha portat a un atzucac d’insustentabilitat dels ecosistemes aquàtics. Així, a l’article es fa una revisió històrica de les propostes de transvasament del riu Xúquer al Vinalopó, però tenint en compte el context biofísic. Igualment, es destaca la imbricació entre la gestió de l’aigua, els usos dels sòls i l’organització del territori, per la qual cosa es fa un repàs a l’estructura política històrica de la conca del Vinalopó i llur relació amb els drets, usos i gestió de l’aigua. Cal destacar el paper de l’oligarquia de la ciutat d’Elx per la seua funció de vigilant del riu Vinalopó per a un aprofitament gairebé exclusiu de les seues aigües. En conseqüència, es presenta l’expansió del regadiu il·licità, la seua especialització oliera, la producció de sabó i els conflictes intercomunitaris per la competència hídrica com a factors històrics dels projectes de transvasament entre els segles XV i XVII. El context històric, social i ecològic guia l’anàlisi de la història del transvasament Xúquer-Vinalopó.
