A wintering waterbird community in an artificial wetland: Laguna de Meco
- Autores: Cristian Pérez Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
- Localización: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology, ISSN 1697-4697, Nº. 29, 2013, págs. 60-69
- Idioma: inglés
- Títulos paralelos:
- Avifauna aquàtica hivernant en llacunes artificials: la llacuna de Meco
- Avifauna acuática invernante en lagunas artificiales: la laguna de Meco
- Enlaces
-
Resumen
- español
La pérdida progresiva de humedales naturales ha hecho que las aves acuáticas usen cada vez más, como hábitats alternativos, infraestructuras humanas, tales como graveras, balsas de riego o embalses. En el centro de España, la presencia de humedales de origen humano es fundamental para la conservación de las aves acuáticas. Se estudió la dinámica temporal de la comunidad de aves acuáticas invernantes en un humedal artificial de Madrid, la laguna de Meco. Se llevaron a cabo diez censos quincenales entre octubre de 2011 y febrero de 2012, con objeto de describir el patrón de variación temporal en la abundancia y riqueza de las especies y grupos taxonómicos. Se registraron un total de 102 especies, 27 de ellas acuáticas, con un total de 2.901 aves censadas. Los valores más altos de abundancia de individuos se obtuvieron en octubre y febrero, mientras que la mayor diversidad y riqueza de especies se dieron durante la migración postnupcial en octubre y noviembre, debido al gran número de limícolas presentes en aquellos meses. La especie más abundante durante todo el periodo de estudio fue la Focha Común Fulica atra, que supuso el 38% total de los individuos censados, exceptuando la segunda mitad de febrero en que la especie más abundante fue la Gaviota Reidora Chroicocephalus ridibundus. La laguna de Meco, en tan solo cuatro años de existencia, ha sido capaz de albergar una de las comunidades de aves acuáticas más importantes de Madrid. La presencia y estructura de esta laguna juega un papel clave para las limícolas en migración y para la conservación de las aves acuáticas en la región. Los resultados de este estudio proporcionan información útil para la gestión de este humedal, como su protección en vez de la translocación a una zona cercana debido a la ampliación de las infraestructuras que la rodean.
- català
La pèrdua progressiva de zones humides naturals fa que les aus aquàtiques facin servir cada cop més, com a hàbitats alternatius, infraestructures humanes, com graveres, basses de reg o embassaments. Al centre d’Espanya, la presència de zones humides d’origen humà és fonamental per a la conservació de les aus aquàtiques. Es va estudiar la dinàmica temporal de la comunitat d’aus aquàtiques hivernants en un aiguamoll artificial de Madrid, la llacuna de Meco. Es van dur a terme deu censos quinzenals entre octubre de 2011 i febrer de 2012 amb l’objectiu de descriure el patró de variació temporal en l’abundància i riquesa de les espècies i grups taxonòmics. Es van detectar un total de 102 espècies, 27 de les quals eren aquàtiques, amb un total de 2.901 aus censades. La diversitat, el nombre d’aus i la riquesa d’espècies va variar entre mesos. Els valors més alts d’abundància d’individus es van obtenir a l’octubre i febrer, mentre que la major diversitat i riquesa d’espècies es van donar durant la migració postnupcial a l’octubre i novembre, a causa del gran nombre de limícoles presents en aquells mesos. L’espècie més abundant durant tot el període d’estudi va ser la Fotja Vulgar Fulica atra, que va suposar el 38% total dels individus censats, exceptuant la segona meitat de febrer durant la qual l’espècie més abundant va ser la Gavina Vulgar Chroicocephalus ridibundus. La llacuna de Meco, en només quatre anys des de la seva creació, ha estat capaç d’albergar una de les comunitats d’aus aquàtiques més importants de Madrid. La presència i estructura d’aquesta llacuna juga un paper clau per a les limícoles en migració i per a la conservació de les aus aquàtiques a la regió. Els resultats d’aquest estudi proporcionen informació útil per a la gestió d’aquesta zona humida artificial, com la seva protecció en lloc de la seva translocació a una zona propera a causa de l’ampliació de les infraestructures que l’envolten.
- English
The progressive loss of natural wetlands throughout Europe has led to the use of human infrastructures such as gravel pits, irrigation ponds and reservoirs by waterbirds as an alternative habitat.
In Central Spain, the presence of man-made wetlands is essential for waterfowl conservation. The temporal dynamics of the wintering waterbird community was studied in an artificial wetland located in Madrid, Central Spain (Laguna de Meco).
We carried out fortnightly censuses between October 2011 and February 2012 (total of 10) to describe variations in patterns of abundance and of species and taxonomic group richness. A total of 27 aquatic species and 2,901 birds were recorded. Diversity, number of birds and species richness varied between months. The highest numbers of birds occurred in October and February, while the greatest diversity and species richness were recorded during the postnuptial migration in October and November due to the large number of shorebirds occurring in those months. The most abundant species over the study period was the Common Coot Fulica atra, with 38% of the total birds counted, the only exception being the last half of February when the Black-headed Gull Chroicocephalus ridibundus was commonest. Despite only having been created in 2008, this lagoon hosts one of the most important waterfowl communities in Madrid and plays a crucial role in shorebird migration and waterbird conservation in the area. The information provided here could be useful for management strategies in this artificial wetland, which include protecting the lagoon and discarding the idea of moving it to a nearby area.
- español
