Marking Great Tit Parus major nestlings: identifying sources of paint loss and assessing an effective marking effort

• Autores: Javier Quesada, Juan Carlos Senar
• Localización: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology, ISSN 1697-4697, Nº. 28, 2012, págs. 20-27
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Marcatge de polls de Mallerenga Carbonera Parus major: identificació de les causes de la pèrdua de la pintura i avaluació de l'esforç efectiu de marcatge
  • Marcaje de pollos de Carbonero Común Parus major: identificación de las causas de la pérdida de la pintura y evaluación del esfuerzo efectivo de marcaje
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El objetivo de este estudio es evaluar las variables que determinan la desaparición del marcaje físico con pintura de pollos de Carbonero Común Parus major, para proporcionar una herramienta predictiva de diseño de experimentos de marcaje y para evaluar las consecuencias perjudiciales de esta técnica en pollos de paseriformes de tamaño similar. Se marcaron pollos de Carbonero Común en las uñas, tarso y ala con una nueva pintura. En primer lugar, evaluamos qué parte del cuerpo (uñas, tarso y ala) conservaba en mayor grado la pintura y estudiamos qué factores se correlacionaron con la pérdida de ésta. Para evaluar el perjuicio del marcaje, se analizaron diferencias de peso y de proporción de pollos marcados y no marcados de un mismo nido, y entre nidos marcados y no marcados.

    El mejor lugar para marcar fueron las uñas, seguido por el ala y el tarso. Para las uñas, y para evitar la pérdida del marcaje, los pollos de dos días de edad se deberían marcar antes de dos dias, mientras que pollos de mayor edad (9 a 16 días) pueden mantener la marca durante más de una semana. No se encontró ningún efecto deletéreo de la pintura en el peso corporal o la supervivencia de los pollos. Los estudios en los que se deben marcar pollos, deberían tener en cuenta las diferencias en la permanencia de la marca entre las diferentes partes del cuerpo y la edad de los pollos para realizar un mejor esfuerzo de marcaje.

  • català

    L’objectiu d’aquest estudi és avaluar les variables que determinen la desaparició del marcatge físic amb pintura de polls de Mallerenga Carbonera Parus major, per proporcionar una eina predictiva de disseny d’experiments de marcatge i per avaluar les conseqüències perjudicials d’aquesta tècnica en polls de passeriformes de mida similar. Es van marcar polls de Mallerenga Carbonera amb una nova pintura a les ungles, tars i ala. En primer lloc, vam avaluar quina part del cos (ungles, tars i ala) conservava millor la pintura i vam estudiar quins factors es van correlacionar amb la pèrdua d’aquesta. Per avaluar els efectes deleteris del marcatge, es van analitzar diferències de pes i de proporció dels polls marcats i no marcats d'un mateix niu, i entre nius marcats i no marcats. El millor lloc per marcar van ser les ungles, seguit per l'ala i el tars. Per a les ungles, l'edat dels polls i el temps transcorregut des de l'últim marcatge afecta la permanència de la marca. Per evitar la pèrdua del marcatge, els polls de dos dies d’edat s’haurien de marcar abans de dos dies entre cada remarcatge, mentre que els polls de més edat (9 a 16 dies) poden mantenir la marca durant més d’una setmana. No es va trobar cap efecte deleteri de a pintura en el pes corporal o la supervivència dels polls. Els estudis en els quals s’han de marcar els polls, haurien de tenir en compte les diferències en la permanència de la marca entre les diferents parts del cos i l’edat dels polls per fer un millor esforç de marcatge.

  • English

    The aim of this study was (i) to evaluate which variables determine the disappearance of paint marks on chicks of the Great Tit Parus major, (ii) to provide a predictive tool for designing marking experiments and (iii) to assess the negative consequences of such techniques on the nestlings of similar-size passerines. We marked the toenails, tarsi and wings of Great Tit nestlings with a new type of paint. We first evaluated which part of the body (toenail, tarsus or wing) retained most paint and then which other factors were correlated to paint loss. To assess the invasiveness of the marking method, we analyzed the differences in weight and in the proportion of fledglings between marked and unmarked chicks from the same nests, and between manipulated and control nests. Results showed that the best place to mark nestlings was the toenails, followed by wings and the tarsi. For toenails, only nestling age and time elapsed since the last marking affected paint permanence. Although nine- or 16-day-old nestlings retain markings for over a week, two-day-old nestlings should be re-marked within two days. We found no deleterious effects of paint on body weight or brood survival. In order to improve useful marking effort, studies in which nestlings have to be marked should therefore take into account the differences in marking permanence between different body parts and variation due to nestling age.