Resumen de Distribution and abundance in the breeding season of the Wallcreeper Tichodroma muraria in Catalonia

Pere Aymerich, Francesc Capdevila, Jordi Canut, Job Roig, Joan Santandreu Pajarols

• español

  La información hasta ahora existente sobre la población reproductora del Treparriscos Tichodroma muraria en Cataluña presentaba limitaciones derivadas del uso de metodologías generales y poco efectivas para esta especie, que se manifestaban sobre todo en cambios importantes y difícilmente interpretables en la distribución obtenida en los dos Atlas de aves nidificantes disponibles (1984 y 2004). Con el objetivo de mejorar la información sobre distribución y tamaño poblacional, se ha realizado una actualización basada en prospecciones específicas de la especie a los sectores más favorables y en la recopilación de datos de observaciones dispersas hechas por otras personas. En conjunto se han obtenido 132 datos en periodo reproductor (15 mayo-15 agosto) entre los años 1996 y 2011. La distribución se concentra en dos sectores ya detectados en el último Atlas catalán (2004): un área principal en la parte más occidental de los Pirineos catalanes, que conecta con el resto de núcleos de los Pirineos centrales, y un área secundaria en los Pirineos orientales calizos, aparentemente bastante aislada. En el resto de sectores pirenaicos la especie sólo se presenta de forma muy local e irregular, en la mayor parte de estos sectores no fue detectada con los trabajos del último Atlas. A gran escala se ha confirmado la presencia reproductora en 19 cuadrículas UTM de 10x10 km, lo que representa un incremento del 111% en relación con la distribución reflejada en el último Atlas de aves nidificantes. Se muestra claramente como una especie de alta montaña (1.700-2.900 m, básicamente en zona supraforestal), pero tiene una presencia escasa, ya que el área de ocupación confirmada es de sólo 65 km2 (menos del 10% del la alta montaña catalana). Se encuentra sobre todo en áreas dominadas por rocas graníticas o calizas, aunque parece que las calizas proporcionan hábitats de mayor calidad, donde los territorios tienen extensiones netamente inferiores a los que se sitúan en zonas graníticas (medias respectivas de 0,12 y 0,59 km2), en cambio, tiene una presencia muy débil en zonas dominadas por otros tipos de rocas, en especial esquistos. La población mínima conocida es de 65 parejas (77% en los Pirineos centrales), validando la estima de 40 a 100 parejas hecha en el último Atlas (2004) y añadiendo precisión al conocimiento del tamaño poblacional. Una aproximación a la densidad media según hábitat potencial (paredes y canchales de alta montaña) ha dado como resultado 0,26-0,32 parejas/ km2, pero las densidades locales observadas-siempre en superficies que sólo en parte tienen hábitats potenciales - son mucho más diversas (<0,1-0,6 parejas/ km2). Estos datos de la población catalana son las más completas obtenidas hasta ahora para el Treparriscos en la Península Ibérica. La información disponible sugiere que la población española ha sido sobreestimada y que probablemente se sitúa por debajo de 1000 parejas

• català

  La informació fins ara existent sobre la població reproductora del Pela-roques Tichodroma muraria a Catalunya presentava limitacions derivades de l’ús de metodologies generals i poc efectives per aquesta espècie, que es manifestaven sobretot en canvis importants i difícilment interpretables en la distribució obtinguda en els dos Atles d’ocells nidificants disponibles (1984 i 2004). Amb l’objectiu de millorar-ne la informació sobre distribució i mida poblacional, s’ha realitzat una actualització basada en prospeccions específiques de l’espècie als sectors més favorables i en la recopilació de dades d’observacions disperses fetes per altres persones. En conjunt s’han obtingut 132 dades en període reproductor (15 maig-15 agost) entre els anys 1996 i 2011. La distribució es concentra en dos sectors ja detectats al darrer Atles català (2004): una àrea principal a la part més occidental dels Pirineus catalans, que connecta amb la resta de nuclis dels Pirineus centrals, i una àrea secundària als Pirineus orientals calcaris, aparentment bastant isolada. A la resta de sectors pirinencs l’espècie només es presenta de forma molt local i irregular; a la major part d’aquests sectors no va ser detectada amb els treballs del darrer Atles. A gran escala s’ha confirmat la presència reproductora en 19 quadrats UTM de 10x10 km, cosa que representa un increment del 111% en relació amb la distribució reflectida al darrer Atles d’ocells nidificants. Es mostra clarament com una espècie d’alta muntanya (1.700-2.900 m, bàsicament en zona supraforestal), però hi té una presència escassa, ja que l’àrea d’ocupació confirmada és de només 65 km2 (menys del 10% de l’alta muntanya catalana). Es troba sobretot en àrees dominades per roques granítiques o calcàries, tot i que sembla que les calcàries proporcionen hàbitats de més qualitat, on els territoris tenen extensions netament inferiors als que se situen en zones granítiques (mitjanes respectives de 0,12 i 0,59 km2); en canvi, té una presència molt feble en zones dominades per altres tipus de roques, en especial esquistos. La població mínima coneguda és de 65 parelles (77% als Pirineus centrals), validant l’estima de 40-100 parelles feta al darrer Atles (2004) i afegint precisió al coneixement de la mida poblacional. Una aproximació a la densitat mitjana segons hàbitat potencial (cingles i tarteres d’alta muntanya) ha donat com a resultat 0,26-0,32 parelles/km2, però les densitats locals observades –sempre en superfícies que només en part tenen hàbitats potencials- són molt més diverses (<0,1-0,6 parelles/km2).Aquestes dades de la població catalana són les més completes fins ara obtingudes per al Pela-roques a la península Ibèrica. La informació disponible suggereix que la població espanyola ha estat sobreestimada i que probablement se situa per sota de 1000 parelles.

• English

  The most up-to-date information on the breeding population of the Wallcreeper Tichodroma muraria in Catalonia is only of limited use due to the hitherto generic methods of data collection, which are ineffective for this species. These limitations are especially evident when attempting to interpret the important changes in this species’ distribution reported in the two Catalan Breeding Bird Atlas (1984 and 2004). We updated available information on the Wallcreeper’s distribution and population size on the basis of our own surveys in the most favourable breeding areas and on collation of observations by other observers. In all, we obtained 132 records from the breeding season (15 May–15 August) between 1996 and 2011. As reported in the 2004 Atlas, the Wallcreeper’s Catalan distribution is concentrated in two sectors, a main area in the westernmost Catalan Pyrenees that is contiguous with the rest of the species’ range in the central Pyrenees, and a secondary, seemingly isolated area in the calcareous eastern Pyrenees. In the rest of the Catalan Pyrenees, this species occurs only very irregularly and was not recorded in most of these sectors during the Atlas fieldwork. In our study, we were able to confirm this species’ presence during the breeding season in 19 10x10 UTM squares, an increase of 111% over the distribution given in the most recent Atlas. The Wallcreeper is clearly a scarce high mountain species (1,700–2,900 m, basically only above the treeline) as its confirmed area of occupancy of only 65 km2 reveals (less than 10% of high mountain area of Catalonia). It is found mainly in rocky limestone or granite areas, although, due to the fact that territories are smaller on the former substrate (respective means: 0.12 and 0.59 km2), it would seem that limestone provides higher quality habitat. This species is very rare on other rock types, above all on shales. The minimum estimated population is 65 pairs (77% in the central Pyrenees), a figure that confirms with greater precision the estimates of 40–100 pairs given in the most recent Atlas (2004). An approximate average density per potential habitat (high mountain cliffs and screes) is 0.26–0.32 pairs/km2, although observed local densities – always calculated in areas that are only partially covered by potential habitats – are very diverse (<0.1–0.6 pairs/ km2). The data published here for the Catalan Wallcreeper population are the most complete so far from the Iberian Peninsula and suggest that current estimates for the species’ Spanish population is overestimated and is probably under 1000 pairs.