Head coloration, fuel load and flight muscle in wintering male Reed Buntings Emberiza schoeniclus

• Autores: Juan Arizaga Martínez, Daniel Alonso
• Localización: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology, ISSN 1697-4697, Nº. 27, 2011, págs. 31-35
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Coloración de la cabeza, carga de combustible y músculo pectoral de los machos de Escribano Palustre Emberiza schoeniclus en invierno
  • Coloració del cap, càrrega de combustible i múscul pectoral dels mascles de Repicatalons Emberiza schoeniclus a l’hivern
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La coloración de las plumas con frecuencia actúa como señal asociada al status social. El objetivo de nuestro estudio es analizar los patrones de variación de la coloración de la cabeza en machos de Escribano Palustre en invierno y explorar si la coloración se asocia al status social. Planteamos la hipótesis de que si los machos con cabezas más negras son dominantes y si, a su vez, los adultos dominan a los jóvenes, (1) los machos adultos tienen que tener más negro en la cabeza que los jóvenes; y (2) los machos con más negro deben estar en mejor condición corporal que los que tienen menos negro. Para ello se utilizaron escribanos invernantes capturados en una laguna del Valle del Ebro (Badina de Escudera). En cada ejemplar, se midió la coloración de la cabeza (cantidad de negro, en una escala del 1, <1/3, al 3, >2/3), el nivel de grasa y músculo. La proporción de machos con más negro fue mayor al final del periodo de estudio que al comienzo. Esta proporción fue más alta en adultos durante el comienzo del invierno, lo que indica que la proporción de individuos con más negro fue independiente de la edad al final del invierno. El nivel de grasa y músculo no varió entre individuos con diferentes grados de coloración de la cabeza una vez controlados los efectos del periodo y edad. Esto hace pensar en un efecto nulo o indetectable de la coloración de la cabeza en la condición corporal

  • català

    La coloració de les plomes amb freqüència actua com a senyal associat a l’estatus social. L’objectiu del nostre estudi és analitzar els patrons de variació de la coloració del cap en mascles de repicatalons a l’hivern i explorar si la coloració s’associa a l’estatus social.

    Plantegem la hipòtesi que si els mascles amb els caps més negres són dominants i si al seu torn els adults dominen als joves, (1) els mascles adults han de tenir més negre al cap que els joves; i (2) els mascles amb més negre han d’estar en millor condició corporal que els que tenen menys negre. Per a això, es van utilitzar repicatalons capturats en una llacuna de la vall de l’Ebre (Badina d’Escudera). A cada exemplar, se li va mesurar la coloració del cap (quantitat de negre, en una escala de l’1, <1 / 3, al 3,> 2 / 3), el nivell de greix i múscul. La proporció de mascles amb més negre va ser major al final del període d’estudi que al començament. Aquesta proporció va ser més alta en adults durant el començament de l’hivern, fet que indica que la proporció d’individus amb més negre va ser independent de l’edat al final de l’hivern. El nivell de greix i múscul no va variar entre individus amb diferents graus de coloració del cap una vegada controlats els efectes del període i edat. Això fa pensar en un efecte nul o indetectable de la coloració del cap en la condició corporal.

  • English

    Feather coloration often works as a signalling trait indicating social status. Our aim was to analyze the seasonal patterns of head coloration in the Reed Bunting Emberiza schoeniclus throughout the winter and explore whether coloration was associated with social rank. We hypothesized that, if males with more black on their head are dominant and adults are dominant over first-year birds, then (1) adult males should have more black than first-year birds and (2) males with more black should have better body condition than males with less black.

    Data were collected from a population of Reed Buntings wintering at a lagoon in northern Iberia (Badina de Escudera, Ebro valley). For each bird, we measured head coloration (amount of black, scaled from 1, <1/3, to 3, >2/3), fat and muscle scores. The proportion of males with more black on their heads increased over time and was higher in adults than in first-year birds early in the season. However, this was not the case from mid-winter onwards, indicating that the proportion of individuals with more black on their heads was not age-dependent by the end of the winter. Fat and muscle scores did not vary between birds with different head coloration, even when controlling for age and time. This result suggests a null or undetectable relationship between head coloration and body condition.