Carlos I y la Corona de Aragón

• Autores: Josep Serrano Daura
• Localización: Revista de Dret Històric Català, ISSN-e 1578-5300, Nº. 17, 2018, págs. 119-172
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Con ocasión del quinto centenario de la llegada de Carlos de Habsburgo a España y con lo que supone de cambio dinástico, hacemos esta síntesis de su reinado en los dominios de la Corona de Aragón, teniendo en cuenta su condición también de rey de Castilla y de emperador de Alemania. De esta manera, después de una breve introducción institucional en el reinado de su predecesor, Fernando el Católico, repasamos los orígenes familiares de Carlos I y sus relaciones con Aragón, Cataluña, Valencia y Mallorca. Así, vamos desde su juramento como monarca en un reinado compartido con su madre, la reina Juana, hasta prácticamente su muerte, con la creación de una nueva estructura de gobierno propia de la monarquía universal que se configura a partir de la constitución de diversos consejos (sistema polisinodial), y con referencia particular a los diferentes y numerosos aspectos a destacar de su reinado, con las peculiaridades propias de cada territorio. Sin olvidar los conflictos internos con las germanías, simultáneos con los de las comunidades castellanas y coincidentes en los primeros momentos del nuevo reinado; los enfrentamientos reiterados con Francia, y la defensa del levante peninsular y de las islas Baleares contra los turcos y los musulmanes del norte de África, con sus repercusiones en el seno de las comunidades moriscas.

  • català

    En ocasió del cinquè centenari de l’arribada de Carles d’Habsburg a Espanya i amb el que suposa de canvi dinàstic, fem aquesta síntesi del seu regnat en els dominis de la Corona d’Aragó, tot tenint en compte la seva condició també de rei de Castella i d’emperador d’Alemanya.

    D’aquesta manera, després d’una breu introducció institucional en el regnat del seu predecessor, Ferran el Catòlic, repassem els orígens familiars de Carles I i les seves relacions amb Aragó, Catalunya, València i Mallorca. Així, anem des del seu jurament com a monarca, en un regnat compartit amb la seva mare, la reina Joana, fins pràcticament la seva mort, amb la creació d’una nova estructura de govern pròpia de la monarquia universal que es configura a partir de la constitució de diversos consells (sistema polisinodial), i amb referència particular als diferents i nombrosos aspectes que cal destacar del seu regnat, amb les peculiaritats pròpies de cada territori. Sense oblidar els conflictes interns amb les germanies, simultanis amb els de les comunitats castellanes i coincidents en els primers moments del nou regnat; els enfrontaments reiterats amb França, i la defensa del llevant peninsular i les illes Balears contra els turcs i els musulmans del nord d’Àfrica, amb les seves repercussions en el si de les comunitats morisques.