La realitat dels educadors socials a l’Estat espanyol: Experiència evolutiva en els centres d’educació secundària d’Extremadura

• David Galán Carretero ^[1]
  1. [1] IES Tierrablanca de La Zarza Badajoz
• Localización: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa, ISSN-e 2339-6954, ISSN 1135-085X, Nº. 71, 2019 (Ejemplar dedicado a: Educació social i escola), págs. 78-103
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The real situation of social educators in the Spanish State: Ongoing experience in secondary education centres in Extremadura
  • La realidad de los educadores sociales en el Estado español: Experiencia evolutiva en los centros de educación secundaria de Extremadura
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 7 Citas
• Resumen
  • español

    La educación social en la escuela se va extendiendo tímidamente por España porque aún no son muchas las comunidades autónomas que han incorporado al educador social a sus centros escolares. Dieciséis cursos después de la primera institucionalización, el cambio en las políticas educativas de los gobiernos autonómicos va demostrando la importancia de atender las necesidades de carácter socioeducativo como complemento a la educación formal tradicional. En este sentido, Extremadura cuenta con la experiencia más amplia y dilatada de todo el Estado español, por lo que es el territorio que mejor puede valorar su recorrido evolutivo. Este artículo ofrece un mapa completo de cómo los educadores sociales se han incorporado a los centros escolares o trabajan en coordinación con estos en las diferentes autonomías. Por otra parte, se muestra la realidad extremeña a través de un recorrido evolutivo sobre la normativa y el sentir del colectivo en el trabajo diario. Finalmente, también es importante tener en cuenta los retos de futuro del colectivo en Extremadura y en el Estado, contando con el apoyo institucional de los colegios oficiales de educadores sociales, que persiguen seguir alimentando el crecimiento de sus profesionales.

  • català

    L’educació social a l’escola s’estén tímidament per Espanya perquè encara no són gaires les comunitats autònomes que han incorporat l’educador social als seus centres escolars. Setze cursos després de la primera institucionalització, el canvi en les polítiques educatives dels governs autonòmics demostra la importància d’atendre les necessitats de caràcter socioeducatiu com a complement a l’educació formal tradicional. En aquest sentit, Extremadura compta amb l’experiència més àmplia i dilatada de tot l’Estat espanyol, per la qual cosa és el territori que millor pot valorar el seu recorregut evolutiu. Aquest article ofereix un mapa complet de com els educadors socials s’han incorporat als centres escolars o hi treballen en coordinació en les diferents autonomies. D’altra banda, es mostra la realitat extremenya a través d’un recorregut evolutiu sobre la normativa i el sentir del col·lectiu en el treball diari. Finalment, també és important tenir en compte els reptes de futur del col·lectiu a Extremadura i a l’Estat, comptant amb el suport institucional de les escoles oficials d’educadors socials, que persegueixen seguir alimentant el creixement dels seus professionals.

  • English

    The spread of social education at school level in Spain has been slow and timid, with only a few of the country’s seventeen autonomous communities having incorporated social educators into their centres. Sixteen years after the first institutionalization, the change in the educational policies of the autonomous governments is testimony to the importance of providing for needs of a socio-educational nature as a complement to traditional formal education. In this area, Extremadura has the most extensive and longest-running experience of Spain’s autonomous communities, and as such is best equipped to assess its evolutionary path. This article offers a complete map of how social educators have been incorporated into or are working in coordination with schools in the different autonomous communities, and at the same time describes the realities of the situation in Extremadura, tracing the evolution of the regulatory framework and reflecting how the members of the profession feel about their daily work. Finally, the article also takes into account the future challenges facing the profession in Extremadura and in the Spanish State, with the institutional support of the social educators’ professional associations in continuing to contribute to the growth of their members.