Ús de dispositius quotidians per a la determinació de la velocitat del so en l’aire

• Autores: Pablo de Vera Gomis, Rafael Muñoz Mármol, Ángel Ávila Freire, Vicente Esteve Guilabert, Juan Pablo Balbuena Valenzuela, Inti Garcés Vernier, Wynand Dednam, Isabel Abril Sánchez
• Localización: Memorias del Programa de Redes-I3CE de calidad, innovación e investigación en docencia universitaria: Convocatoria 2017-18 / coord. por Rosabel Roig Vila, 2018, ISBN 978-84-09-07041-1, págs. 1503-1522
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L’aprenentatge dels conceptes físics per part de l’alumnat es pot assolir d’una manera més significativa si les classes teòriques s’acompanyen d’experiències que permeten il·lustrar-lo de forma pràctica. En aquest treball, s’hi proposa un experiment per a mesurar la velocitat del so en l’aire, on s’utilitza el concepte d’ones estacionàries en un tub semitancat. Consisteix en la generació i l’emissió d’ones sonores d’una determinada freqüència a la part oberta del tub, mitjançant un telèfon mòbil, i mesurar la intensitat del so de l’ona sonora reflectida amb un altre telèfon mòbil. El senyal acústic, en rebotar al fons del tub, produeix una ona estacionària només per a determinades llargàries del tub. En aquesta situació hi ha una relació entre la freqüència de ressonància de l’ona sonora incident, la longitud del tub i la velocitat de propagació del so en l’aire. I si determinem experimentalment la longitud del tub i la freqüència de ressonància és possible obtenir la velocitat del so en l’aire.