Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de A review of occurrences of the Pallid Harrier Circus macrourus in the Western Mediterranean: a new migrant and wintering species

Fran Trabalon Carricondo, Alex Ollé Torner, Marc Bertran

  • español

    El Aguilucho papialbo Circus macrourus se considera una rareza en España. Pese a ser una especie seriamente amenazada en Europa, se ha producido un notable aumento de los avistamientos en España en los últimos años. Se han recopilado 212 registros que pertenecen a 215 individuos de esta especie en España entre 1990 y 2013 con el objetivo de estudiar exhaustivamente su presencia. La mayoría de los registros (46%) se producen durante la migración primaveral, encontrándose la mayoría de estos individuos en paso lo largo de la costa mediterránea (Cataluña y Baleares). Los registros primaverales pertenecen a individuos divagantes desviados mar adentro hacia el oeste de sus itinerarios habituales por el Mediterráneo central seguramente como resultado de temporales. Las observaciones durante la migración de otoño han sido históricamente escasas (8%), aunque desde 2011 se ha producido un espectacular aumento de las observaciones entre agosto y noviembre hasta el alcanzar el 39%. La mayoría de las observaciones otoñales se producen ambos lados de los Pirineos (Na-varra y Cataluña), en consonancia con las principales rutas migratorias de entrada a la península. La nueva población reproductora del norte de Europa podría ser la causa de este aumento debido a la creación de una nueva ruta migratoria a través de Europa Occidental. Desde 2005, algunos ejemplares han permanecido todo el invierno en la Península (principalmente en el Levante y Andalucía), tendencia que también parece ir en aumento. En conjunto, el número total de regis-tros está aumentando de manera exponencial desde 2008. Los resultados de nuestro estudio sugieren que el estatus del Aguilucho papialbo debería actualizarse para dejar de ser considerado una rareza en España.

  • English

    The Pallid Harrier Circus macrourus is considered a rarity in Spain. Despite being an endangered species in Europe, there has been a marked increase in the number of sightings in Spain of this raptor in the past decade. To reassess its status, we compiled 212 records pertaining to 215 individuals for this species in Spain in 1990–2013 in a comprehensive study of its occurrence. Most records (46%) occur during spring passage and the majority along the Mediterranean coast (Catalonia and Balearic Islands). Spring records probably correspond to vagrant individuals blown onshore from their migration routes through the central Mediterranean during bad weather. Records during autumn migration are historically scarce (8%), although since 2011 there has been a marked increase (up to 39%) in observations in August–November. Most of the observations have taken place at the western (Navarre) and eastern (Catalonia) extremes of the Pyrenees, which correspond to the main migratory routes for birds entering Iberia from Europe. The new breeding population in northern Europe may be the origin of this increase and could have led to the establishment of a migratory route through Western Europe. Since 2005, the species has also begun to be observed in winter in the Iberian Peninsula (mainly in Valencia and Andalusia) and the number of birds that do not cross into Africa is rising. Overall, the total number of records has increased almost exponentially since 2008 and so we believe that the Pallid Harrier should no longer be considered a rarity but, rather, as a regular scarce migrant and wintering species in Spain.

  • català

    L’Arpella pàl·lida russa Circus macrourus és una raresa a Espanya. Malgrat ser una espècie greument amenaçada a Europa, hi ha hagut un notable augment de citacions a Espanya els darrers anys. Vam recopilar 212 registres que pertanyen a 215 individus d’aquesta espècie a Espanya entre 1990 i 2013 amb l’objectiu d’estudiar exhaustiva-ment la seva presència. La majoria de registres (46%) es produeixen durant la migració primaveral, i un bon nombre d’aquests individus s’observen en pas al llarg de la costa mediterrània (Catalunya i Balears). Els registres primaverals segurament pertanyen a individus diva-gants, desviats mar endins cap a l’oest dels seus itineraris habituals per la Mediterrània central, i segurament com a resultat de temporals. Les observacions durant la migració de tardor han estat històricament escasses (8%), tot i que des de 2011 hi ha hagut un espectacular augment de les observacions entre agost i novembre fins al 39%. La majoria de les observacions de tardor es produeixen a banda i banda dels Pirineus (Navarra i Catalunya), seguint les principals vies migratòries d’en-trada a la península. La nova població reproductora del nord d’Europa podria ser la causa d’aquest augment a causa de la creació d’una nova ruta migratòria a través d’Europa Occidental. Des de 2005, alguns exemplars han estat tot l’hivern a la Península (principalment al Llevant i Andalusia), tendència que també sembla anar en augment. En conjunt, el nombre total de registres està augmentant de manera exponencial des de 2008. Els resultats del nostre estudi suggereixen que cal ac-tualitzar l’estatus de l’Arpella pàl·lida russa per deixar de considerar-la una raresa a Espanya.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus