Algunos aspectos de las políticas de vivienda en Barcelona

• Castro Mellado, José Luis ^[1]
  1. [1] Arquitecto, M.A. en Diseño urbano
• Localización: On the W@terfront, ISSN-e 1139-7365, Vol. 57, Nº. 1, 2017 (Ejemplar dedicado a: Barcelona: Polígonos de Vivienda (I)), págs. 9-32
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Some aspects of housing policies in Barcelona
  • Alguns aspectes de les polítiques de vivenda a Barcelona
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La ciudad de Barcelona experimenta durante el Siglo XX un fenómeno de inmigración que repercute en el problema de déficit de vivienda, el cual se hace especialmente significativo a partir de los años 50 por una serie de factores políticos, económicos y sociales. Una de las maneras de enfrentar este déficit será a través de los denominados polígonos que definirán una nueva relación entre vivienda y ciudad, y que tendrán un fuerte impacto urbano con la formación de una nueva periferia y la formación de la Barcelona metropolitana.Para enfrentar el problema de vivienda, las políticas se enfocarán más en términos cuantitativos que cualitativos, por lo que estos se desarrollarán mayormente en sectores periféricos como operaciones aisladas con el único fin de disminuir el déficit, pero sin ningún tipo de coordinación para articularse con el resto del tejido urbano, por lo que tendrán como consecuencia problemas de segregación física y social.Los procesos de recuperación de la ciudad a través de lo que se denomina el Modelo Barcelona de espacio público y diseño urbano a partir de los años 80, pone énfasis en la necesidad de mejorar la calidad de vida de estos sectores periféricos desconectados urbana y socialmente, y en el cual, en consonancia con las demandas vecinales, se establecen ciertas estrategias para revertir su situación excluida de las dinámicas de la ciudad.

  • català

    La ciutat de Barcelona experimenta durant el Segle XX un fenomen d’immigració que repercuteix en el problema de dèficit d’habitatge, el qual es fa especialment significatiu a partir dels anys 50 per una sèrie de factors polítics, econòmics i socials. Una de les maneres d’enfrontar aquest dèficit serà a través dels anomenats polígons que definiran una nova relació entre habitatge i ciutat, i que tindran un fort impacte urbà amb la formació d’una nova perifèria i la formació de la Barcelona metropolitana.Per enfrontar el problema d’habitatge, les polítiques s’enfocaran més en termes quantitatius que qualitatius, de manera que aquests es desenvoluparan majorment en sectors perifèrics com operacions aïllades amb l’única finalitat de disminuir el dèficit, però sense cap tipus de coordinació per articular-se amb el resta del teixit urbà, de manera que tindran com a conseqüència problemes de segregació física i social.Els processos de recuperació de la ciutat a través del que s’anomena el Model Barcelona d’espai públic i disseny urbà a partir dels anys 80, posa èmfasi en la necessitat de millorar la qualitat de vida d’aquests sectors perifèrics desconnectats urbana i socialment, i en el qual, d’acord amb les demandes veïnals, s’estableixen certes estratègies per revertir la seva situació exclosa de les dinàmiques de la ciutat

  • English

    The city of Barcelona experiences during the 20th century an immigration phenomenon that has repercussions on the problem of housing deficit, which has become especially significant since the 1950s by a series of political, economic and social factors. One of the ways to address this deficit will be through so-called housing states (polígonos) that define a new relationship between housing and city, and that will have a strong urban impact with the formation of a new periphery and the formation of metropolitan Barcelona.To address the housing problem, policies will focus more on quantitative rather than qualitative terms, so that these will be developed mostly in peripheral sectors such as isolated operations for the sole purpose of reducing the deficit, but without any coordination to articulate with the Rest of the urban fabric, resulting in problems of physical and social segregation.The processes of recovery of the city through what is called the Barcelona Model of public space and urban design from the 80s, emphasizes the need to improve the quality of life of these peripheral sectors disconnected urban and social, And in which, in line with the neighborhood demands, certain strategies are established to reverse its situation excluded from the dynamics of the city