Desde la crisis del patrón oro, en la década de 1930, y hasta el “corralito” argentino, a comienzos del siglo xxi, los periodos de crisis han dado lugar a numerosos debates académicos y políticos sobre el sistema monetario internacional. Simultáneamente, en años recientes, la Gran Recesión ha estimulado una vez más los debates sobre la relación entre autonomía nacional y democracia, por un lado, y globalización, por otro, así como las discusiones relativas a las cuestiones ideológicas implicadas.El fenómeno concreto que aquí analizamos es el impulso que han cobrado en la actualidad las llamadas monedas alternativas; más específicamente, nos proponemos abordar la relación no detectada entre dichas monedas alternativas y los debates que acabamos de mencionar.En primer lugar, el artículo presenta un marco teórico de la economía monetaria a fin de comprender los elementos básicos de los sistemas monetario y de pagos. En segundo lugar, analiza los aspectos macroeconómicos de las monedas complementarias locales (CC) y las criptomonedas según el marco teórico presentado. Por último, pone de manifiesto las implicaciones económico-políticas de ambos tipos de monedas por lo que respecta al debilitamiento o el fortalecimiento de los sistemas democráticos nacionales.Palabras clave:
Des de la crisi del patró or, a la dècada de 1930, fins al “corralito” argentí, a començament del segle xxi, els períodes de crisi han provocat nombrosos debats acadèmics i polítics sobre el sistema monetari internacional. Simultàniament, en anys recents, la Gran Recessió ha estimulat una vegada més els debats sobre les relacions entre autonomia nacional i democràcia, per una banda, i globalització, per altre, a més de les discussions relatives a les qüestions ideològiques implicades.El fenomen particular que aquí analitzem és l’impuls que han rebut en la actualitat les anomenades monedes alternatives; més específicament, ens proposem abordar la relació no detectada entre aquestes monedes alternatives i els mencionats debats.En primer lloc, l’article presenta un marc teòric de l’economia monetària a fi de comprendre els elements bàsics dels sistemes monetari i de pagaments. En segon lloc, analitza els aspectes macroeconòmics de les monedes complementàries locals (CC) i les criptomonedes seguint el marc teòric presentat. Per últim, posa de relleu les implicacions econòmic-polítiques de tots dos tipus de monedes pel que fa a l’afebliment o l’enfortiment dels sistemes democràtics nacionals.
Since the crisis of the Gold Standard in the 1930s and up to the Argentinean ‘Corralito’, at the beginning of the 21st century, periods of crisis have historically spurred numerous academic and political debates on the international monetary system. At the same time, in recent years, the Great Recession has once more stimulated the debates concerning national autonomy and democracy vs. globalization and the ideological issues surrounding them.The particular phenomenon we analyze in this article is the current momentum gained by the so-called alternative currencies; more in particular, we deal with the previously undetected connections of these alternative currencies with both of these debates.First of all, the article presents a theoretical framework of monetary economics in order to comprehend the basics of the monetary and payment systems. Secondly, it analyses the macroeconomics of both local complementary currencies (CCs) and cryptocurrencies according to this framework. Finally, it unveils the political-economical implications of such currencies and, more specifically, the implications of alternative currencies with regard to the weakening or the enhancement of national democratic systems.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados