Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Las Huelgas. Un Estudio Comparativo entre España y Argentina

  • Autores: Joaquín Juan Albalate
  • Localización: Clivatge. Estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials, ISSN-e 2014-6590, Nº. 6 (Miscelánea), 2018
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Strikes. A Comparative Study of Spain and Argentina
    • Les vagues. Un estudi comparatiu d’Espanya i l’Argentina
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      A pesar de que la huelga es el instrumento más universalmente utilizado por los trabajadores para defender sus intereses, el uso de ese instrumento en España ha tendido, en términos generales, a reducirse durante el período 2006-2016. Salvo en los años en que la crisis económico-financiera de 2008-2013 golpeó con más fuerza, la conflictividad laboral interpretada en términos de huelgas volvió a descender, esta vez, a cifras menores que las que había habido antes del inicio del citado período de crisis.En este trabajo analizamos la trayectoria que ha seguido el número de huelgas en España y Argentina durante el período 2006-2016. El análisis conjunto de las cifras de ambos países se realizó utilizando una serie de variables definidas a partir de las medias alcanzadas por los trabajadores que habían participado en esas huelgas, así como por las jornadas no trabajadas que también habían protagonizado esos mismos trabajadores en esas mismas huelgas. Los resultados del análisis muestran que, en todas las variables estudiadas, las cifras alcanzadas por los trabajadores argentinos que participaron en sus respectivas huelgas y, en particular, en la duración de las jornadas que no trabajaron fueron siempre mucho más elevadas que las que se obtuvieron con las huelgas que protagonizaron los trabajadores españoles. El objetivo de la comparación es detectar aspectos relacionados con la variación en el uso de la huelga como instrumento de protesta.  

    • català

      Malgrat que la vaga és l’instrument emprat de manera més universal pels treballadors per a la defensa dels seus interessos, el seu ús a Espanya ha tendit a disminuir, en termes generals, durant el període 2006-2016. Si n’exceptuem els anys en què la crisi econòmic-financera de 2008-2013 va colpejar amb més força, la conflictivitat laboral interpretada en terme de vagues va tornar a descendir, aquesta vegada, a xifres menors que les que hi havia hagut abans del començament de l’esmentat període de crisi.En aquest treball analitzem la trajectòria seguida pel nombre de vagues a Espanya i l’Argentina durant el període 2006-2016. L’anàlisi conjunta de las xifres de tots dos països es va dur a terme utilitzant una sèrie de variables definides a partir de les mitges de treballadors que havien pres part en les vagues, així com per les jornades no treballades protagonitzades per aquests mateixos treballadors en aquestes mateixes vagues. Els resultats de l’anàlisi mostren que, per a totes les variables estudiades, las xifres obtingudes pels treballadors argentins que van prendre part en les seves respectives vagues i, en particular, en la durada de les jornades que no van treballar van ser sempre molt més elevades que les xifres obtingudes per les vagues protagonitzades pels treballadors espanyols. L’objectiu de la comparació és detectar aspectes relacionats amb la variació en l’ús de la vaga com a instrument de protesta. 

    • English

       Although strikes are the most widely used instrument in the defence of labour interests, their use in Spain has shown a downward general trend in the period 2016-2016. If we exclude the years when the financial-economic crisis was at its highest point, labour conflictuality—measured as number of strikes—went down again to numbers even smaller than those before the beginning of the crisis.In this article, we analyse the trajectory followed by the number of strikes in Spain and Argentina in the period 2006-2016. The simultaneous analysis of the figures in both countries includes a set of variables which were defined based on the number of workers joining the strikes and the number of days that the participating workers were out of work. The results of our analysis show that, for all the variables included in it and, in particular, for the number of days out of work, the figures corresponding to the Argentinean workers were systematically much higher than those obtained by the Spanish workers. The goal of carrying out a comparative study of both countries was to identify elements of variation in the use of strikes as an instrument for protest.  


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno