Barcelona, España
Des que l'agost de l'any 1954 va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, Josep Tarradellas va haver de lliutar sempre contra els qui van qüestionar-ne l'elecció, els qui el van voler descavalcar del càrrec i els qui no el van reconèixer mai com al seu president. No va ser una brega fàcil. Però el veritable desafiament va arribar quan a les portes del seu retorn va haver d'explicar qui era per defensar la seva legitimitat davant dels que li eren contraris, que eren molts, i davant d'uns ciutadans que no el coneixen, i que encara eren més.
Durant els anys de la Transició el seu esforç per legitimar-se i el relat que va escollir per fer-ho van fixar la imatge que durant molts anys s'ha tingut de Tarradellas. Amb el seu relat, el que el polític va guanyar d'una banda ho va perdre de l'altra, a un preu segurament massa elevat. A continuació presentaré d'on va sorgir i quin era aquest relat creat ad hoc. Després resseguiré la trajectòria real de Tarradellas en els seus primers quaranta anys. I acabaré amb l'interès que té plantejar aquestes qüestions.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados