Jugar es una necesidad, un impulso primario y gratuito, que nos empuja desde la infancia a descubrir, conocer, dominar y querer al mundo y a la vida. Es imposible hablar de ser humano sin hablar de juego. En palabras de F. Von Schiller, "el hombre, verdaderamente humano, cuando juega". No es casualidad, pues, que los niños de todas las épocas y culturas jueguen. Tampoco es casual que en la Declaración de los Derechos del Niño, adoptada por Naciones Unidas en 1959 y ratificada posteriormente, en 1989, se reconozca el derecho del niño al juego.
Jugar és una necessitat, un impuls primari i gratuït, que ens empeny des de la infància a descobrir, conèixer, dominar i estimar el món i la vida. És impossible parlar d'ésser humà sense parlar de joc. En paraules de F. Von Schiller, "l'home, només és veritablement humà, quan juga". No és casualitat, doncs, que els infants de totes les èpoques i cultures juguin. No és casual tampoc que en la Declaració deis Drets de l'lnfant, adoptada per Nacions Unides el 1959 i ratificada posteriorment, a 1989, es reconegui el dret de l'infant al joc.
Playing is a need, a primary and gratuitous impulse, which from infancy leads us to discover, find out about, dominate and love the world and life. It is impossible to talk about human beings without talking about playing. Int the words of F. Von Schiller, 'man is only truly human when he is playing'. It is therefore no coincidence that children from all ages and cultures play. It is also to coincidence that the right to play is recognised in the Declaration on the Rights of the Child, adop[ed by the United Nations in 1959 and subsequently ratified in 1989.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados