Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


L'entrevista: Román Guber. Fill de la Guerra Civil

  • Autores: Josep M. Muñoz i Lloret
  • Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 456, 2019, págs. 22-32
  • Idioma: catalán
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • Román Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 1934) és un escriptor i historiador de la comunicació audiovisual i la cultura de la imatge, i ha estat pioner a Espanya en l'estudi de camps com el cinema i el còmic. Es defineix a si mateix com a fill de la Guerra Civil, en una família que reunia els dos bàndols oposats: la tradició catalanista i republicana del seu avi Santiago Gubern, que va ser president del Tribunal de Cassació de Catalunya, i filiació dretana,monàrquica i franquista dels banquers Garriga-Nogués. La família es va exiliar el setembre del 1936, quan ell tenia tot just dos anys, i no va retornar fins al final de la guerra. Educat als jesuïtes, va estudiar Dret, sense una vocació especial. Amb tot, la fallida de la Banca Garriga-Nogués i la mort prematura del pare van portar-lo a treballar a l'editorial Bruguera. A mitjan dels anys seixanta va començar a col·laborar en el cinema que es feia a Barcelona- ha estat guionista de pel·lícules de Vicente Aranda i, singularment, de Jaime Camino- en l'ambient de la gauche divine, al mateix temps canalitza el seu compromís polític primer cap al PSUC i, posteriorment com a "company de viatge" del PSC. A principis dels anys setanta va anar als Estats Units, primer com a investigador invitat a l'MIT i a continuació com a professor al California Institute of Technology(CalTech), a Pasadena, i a la University of southern California (USC), a Los Angeles. Arran de la mort de Franco, va retornar a Barcelona, on va entrar com a professor a la Universitat Autònoma i d'on va esdevenir catedràtic de Comunicació Audiovisual fins a la jubilació. Ha estat president de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema i és membre de l''Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. de la New York Academy of Sciences. de l'American Association for the Advancement of Science, de la International Association for Visual Semiotics. És doctor honoris causa per la Universidad Carlos III i ha estat guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts i amb la Creu de Sant Jordi. Influït per l'obra d'Umberto Eco, és autor de més de quarante llibres, sobre cinema, semiótica, cultura de masses, cultura de la imatge i sociologia de la comunicació, entre els quals sobresurt una Historia del cine (1969) que ha estat utilitzat com a manual per generacions d'estudiants. La seva bibliografia, sovint editada o reeditada a brujas (1970), El lenguaje de los cómics (1972), Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974). Un cine para el cadalso . 40 años de censura cinematográfica en España (Amb Domènec Font, 1975), El cine español en el exilio (1976), Comunicación y cultura de masas (1977), El simio informatizado (1987), La muirada opulenta (1987). La caza de brujas en Hoññywood (1987), La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas (1989), Del bisonte a la realidad virtual (1996), Viaje de ida (1997), Proyector de luna: la generación del 27 y el cine (1999), el eros electrónico (2000), Máscaras de la ficción (2002), Los años rojos de Luis Buñuel (amb Paul Hammmond, 2009) Metamorfosis de la lectura (2010).


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno