L’heterodòxia de Maria Antònia Ortolà: el camí del relat autobiogràfic al procés inquisitorial (1717-1727)

• Verónica Zaragoza Gómez ^[1]
  1. [1] Universidad Nacional de Educación a Distancia

     Universidad Nacional de Educación a Distancia

     Madrid, España

     
• Localización: Manuscrits: Revista d'història moderna, ISSN-e 2014-6000, ISSN 0213-2397, Nº 37, 2018 (Ejemplar dedicado a: Cantar i contar la història en el Barroc), págs. 117-136
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • La heterodoxia de Maria Antònia Ortolà: el camino del relato autobiográfico al proceso inquisitorial (1717-1727)
  • The heterodoxy of Maria Antònia Ortolà: the process from the autobiographical text to the inquisitorial trial (1717-1727)
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    En 1717, la valenciana Maria Antònia Ortolà empezó a ser investigada por el tribunal de la Inquisición de Valencia por exteriorizar una religiosidad sospechosa, que debía ser reorientada; resultó absuelta en este primer caso, pero años más tarde, en su condición de beata, fue víctima de un nuevo proceso que culminó con la sentencia de reclusión y de silencio absoluto. El objetivo de este trabajo es analizar y recuperar, en una primera aproximación, el caso de esta mujer doblemente procesada en el primer cuarto del siglo xviii, primero como laica y después en calidad de beata. Partiendo fundamentalmente de la documentación judicial generada en los diferentes procesos en los que se vio involucrada, además de ampliar los detalles biográficos conocidos de esta mujer, nuestro artículo pretende evidenciar cómo los procesos inquisitoriales se convirtieron en mecanismos disciplinantes de primer orden para las mujeres, con la importancia capital de sus textos autobiográficos, que, examinados por el tribunal eclesiástico, tuvieron, en este y en otros casos, un carácter claramente condenatorio.

  • català

    El 1717, la valenciana Maria Antònia Ortolà va començar a ser investigada pel tribunal de la Inquisició de València per exterioritzar una religiositat sospitosa, que calia reconduir; en va resultar absolta però al cap dels anys, en la condició de beata, va resultar víctima d’un nou procés que va culminar amb la sentència de reclusió i de silenci absolut. El propòsit d’aquest treball és analitzar i recobrar, en una primera aproximació, el cas d’aquesta dona doblement processada en el primer quart del segle xviii, primer com a dona laica i després en qualitat de beata. Partint fonamentalment de la documentació judicial generada en els processos acumulats en què es va veure involucrada, a banda d’ampliar els detalls biogràfics coneguts d’aquesta dona, el nostre article pretén evidenciar com els processos inquisitorials van esdevenir mecanismes disciplinants de primer ordre per a les dones, amb la importància capital dels seus textos autobiogràfics, els quals, examinats pel tribunal eclesiàstic, tingueren, en aquest i en altres casos, uncaràcter clarament condemnatori.

  • English

    In 1717, the Valencian Maria Antònia Ortolà was interrogated by the Valencian Inquisition because of a suspicious religiosity that she had to reorient. She was absolved in the first trial, but a few years later, in her condition of beata, she was victim of a new process that culminated in the sentence of reclusion and of absolute silence. Due to this second process, during the long months of inquisitorial diligences for a case of pretended holiness, she remained in secret prisons. The aim of this work is to analyse and recover, in a first approximation, the case of this doubly processed woman in the 18th century, in the first place like a secular and afterwards in quality of beata. From the judicial documentation of her inquisitorial processes, this study will expand the biographical details known about this woman and it will show how these processes were disciplinary mechanisms of key importance for women in this period. Furthermore, I will show that autobiographical texts had a clear condemnatory character in all these processes, which were carefully examined by the ecclesiastical court, as this study reveals.