Resumen de Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani
- español
La obra del escultor gerundense Fidel Aguilar (1894-1917), a pesar de su escasez y fragilidad, sorprende por, entre otros, la madurez alcanzada y las extraordinarias afinidades que su trabajo presenta con el de algunos de los mejores artistas europeos de su tiempo. En este artículo se exploran precisamente los puntos comunes y las relaciones con la obra de tres artistas bien concretos: Elie Nadelman (1882-1946), Celso Lagar (1891-1966) y Amedeo Modigliani (1884-1920). En los primeros apartados del artículo se revisan los posibles puntos de contacto o de influencia directa que pudieron permitir que el escultor gerundense conociese la obra de los otros tres artistas, ya sea a partir de contactos personales, de conversaciones con terceras personas o bien a partir de reproducciones en revistas o diarios. A continuación, se analizan los conceptos estéticos comunes entre sus respectivos trabajos, que se articulan principalmente en la selección de materiales, la iconografía y el interés común por el primitivismo y el clasicismo. Finalmente, se valoran algunas de las conexiones formales concretas que se pueden detectar en las esculturas, los dibujos y las pinturas realizados por estos artistas, que se explican precisamente a partir de las afinidades conceptuales mencionadas. La comparación entre las obras respectivas nos lleva a concluir que es necesario estudiar el trabajo de Aguilar en un marco más amplio que el del novecentismo que normalmente lo ha acogido, porque algunos de sus rasgos tienen más que ver, por ejemplo, con una anticipación del art déco.
- English
Despite its scarcity and fragility, the work of the Catalan sculptor Fidel Aguilar (1894-1917) is surprising for, among others, the maturity he achieved and the extraordinary affinities that his work shares with that of some of the best European artists of his time. This article explores the aspects and relations his work has in common with that of three wellknown artists: Elie Nadelman (1882-1946), Celso Lagar (1891-1966) and Amedeo Modigliani (1884-1920). In the first part of the article, we review the possible contacts or direct influences that allowed the sculptor from Girona to know the work of the other three artists, either from personal contacts, from conversations with third parties, or from reproductions in magazines or newspapers. We then study the common aesthetic concepts between their respective works, which are mainly related to the selection of materials, the iconography and their common interest in primitivism and classicism. Finally, we evaluate some of the specific formal connections that can be detected in the sculptures, drawings and paintings made by these artists, which are explained precisely from the aforementioned conceptual affinities. The comparison between the respective works of these artists leads us to conclude that it is necessary to study the work of Aguilar in a broader framework than that provided by Noucentisme, because some of its features have more to do with, for example, an anticipation of Art Deco.
- català
L’obra de l’escultor gironí Fidel Aguilar (1894-1917), tot i la seva escassetat i fragilitat, sorprèn per, entre d’altres, la maduresa assolida i les extraordinàries afinitats que el seu treball presenta amb el d’alguns dels millors artistes europeus del seu temps. En aquest article s’exploren precisament els punts comuns i les relacions amb l’obra de tres artistes ben concrets: Elie Nadelman (1882-1946), Celso Lagar (1891-1966) i Amedeo Modigliani (1884-1920). En els primers apartats de l’article es revisen els possibles punts de contacte o d’influència directa que van poder permetre que l’escultor gironí conegués l’obra dels altres tres artistes, ja sigui a partir de contactes personals, de converses amb terceres persones o bé a partir de reproduccions en revistes o diaris. Tot seguit, s’analitzen els conceptes estètics comuns entre els seus treballs respectius, que s’articulen principalment en la tria de materials, la iconografia i l’interès comú pel primitivisme i el classicisme. Finalment, es valoren algunes de les connexions formals concretes que es poden detectar en les escultures, els dibuixos i les pintures realitzats per aquests artistes, que s’expliquen precisament a partir de les afinitats conceptuals esmentades. La comparació entre les obres respectives ens porta a concloure que és necessari estudiar el treball d’Aguilar en un marc més ampli que el del noucentisme que normalment l’ha acollit, perquè alguns dels seus trets tenen més a veure, per exemple, amb una anticipació de l’art déco.
