En aquest treball s’analitzen una vintena de trets propis de la fonètica i la fonologia del lleidatà per delimitar, des d’una perspectiva qualitativa —tret per tret—, l’abast del procés d’accentualització a què s’han vist abocades en els darrers anys les varietats nord-occidentals de Lleida i la seva àrea d’influència. L’anàlisi permet diferenciar entre aquells trets que es mantenen, aquells que retrocedeixen per convergir amb l’estàndard de la llengua catalana i aquells que ho fan per convergir amb l’estàndard de la llengua castellana. Finalment, es constata de nou que l’impacte de la frontera autonòmica en l’evolució divergent de les varietats del Segrià i el Baix Cinca ha contribuït a afeblir el contínuum nord-occidental.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados