Resumen de L'entrevista: Simona Skrabec. De literatures i llocs
L'escriptora, filòloga, estudiosa de la teoria literària i traductora eslovena Simona Skrabec va néixer l'any 1968 a Ljubljana, quan Eslovènia feia part de Iugoslàvia. Fa prop de trenta anys, però, que viu a Barcelona, on es va establir l'any 1992. És llicenciada en Filologia alemanya i en Literatura comparada per la Universitat de Ljubljana i doctora en Literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona en el 2002 amb una tesi sobre signes d'identitat en la literatura centreeuropea. Actualment és professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En la seva obra es pot apreciar un especial interès per la literatura europea del segle XX i la relació de la literatura amb la construcció de la memòria històrica i la identitat. A més a més de les seves tasques com a escriptora i traductora, va ser vocal de la juta directiva del PEN Català i, entre 2006 i 2015, directora de Visat, revista digital de literatura i traducció. Des de 2014, és presidenta del Comité de Drets Lingüísitics i de Traducció de PEN International (Translation and linguistic Rights Committee). És autora de tres llibres d'assaig: l'estrip de la solitu (guardonat amb el premi Josep Carner de Teoria Literària i publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, 2002), L'atzar de la lluita. El concepte d'europa central al segle XX (Afers, 2005) i Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana (Publicacions de la Universitat de València, 2017). Juntament amb Arnau Pons, va dirigir un extens projecte sobre l'intercanvi cultural entre Alemanya i Catalunya al segle XX( Carrers de frontera, Institut Ramon Llull, 2007-2008, 2 vol.). Ha tradüit més d'una trentena de llibres tant d'autors serbis i eslovens al català i a l'espanyol (Boris Pahor, Drago Jancar, Ales Debeljak i Danilo Kis), com d'alguns dels autors catalans més destacats a l'eslovè (Jesús Moncada, Jaume Cabré, Gabriel Ferrater, Pere Calders, Maria Barbal, J.V. Foix, Blai Bonet, Maria Mercè Marçal, etc.). Col·labora amb assajos i articles sobre literatura en revistes acadèmiques i culturals, com l'Avenç i l'Espill, però també Caràcters i Els marges, i exerceix la crítica literària a diversos diaris, com l'Ara. Després de tres llibres d'assaig, acaba de publicar, a l'Avenç, el seu primer llibre de creació literària, Torno del bosc amb les mans tenyides, una obra íntima i personal, fruit de nombrosos viatges però també de desplaçaments quotidians, i en què, a la ratlla dels 50 anys, acaba explicant-se a ella mateixa.
