Resumen de La ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda
- català
Aquest article té l’objectiu de constatar el paper subversiu de la ironia en la reflexió que Caterina Albert / Víctor Català i Mercè Rodoreda efectuen sobre la seua condició d’escriptores i les expectatives que aquesta genera en la recepció crítica de les seues obres. Així, examinarem diversos textos que podríem encabir dins de la literatura del jo (bàsicament, entrevistes i articles de premsa) datats del primer terç del segle XX o que reflexionen sobre aquells anys, i ens centrarem, sobretot, en tres paratextos que precedeixen a les seues primeres obres: concretament, el «Prec» a Drames rurals (1902) i el «Pòrtic» a Caires vius (1907), de Víctor Català, i la «Endreça» a Sóc una dona honrada? (1932), de Mercè Rodoreda.
- English
This article aims to study the role of subversive irony in Caterina Albert / VictorCatala and Merce Rodoreda's thought about their status as women writers, andexpectations that it generates in the critical reception of their works.I will examine several pieces that could fit withinautobiographical literature definition (basically, interviews and newspaper articles) dating fromfirst third of the twentieth century (or reflecting on those years) and will focus on three prefaces of their early workS, namely, Catala's "Prec" to Drames rurals (1902) and "Portic" to Caires virus(1907), and Rodoreda's "Endreca" to Sóc una dona honrada? (1932).
