Resumen de Teatre i bilingüisme a la Barcelona de postguerra
La implantació del franquisme va produir grans canvis en el funcionament general de la cultura catalana i, concretament, en el teatre. En el primer franquisme, alguns autors desapareguts (i altres de supervivents) van ser representats en llengua espanyola fins a 1946, quan els dramaturgs desapareguts i vius es van tornar a escenificar en català. Paral·lelament, en la dècada de 1950 va aparèixer un grup d’autors nascuts bàsicament en els anys vint, que inicialment escrivien exclusivament en espanyol. A partir dels anys seixanta, l’ús literari de la llengua catalana va ser assumit com a exclusiu per alguns d’aquests dramaturgs que van esdevenir escriptors exclusius en llengua catalana. La present aportació pretén descriure el tema, tot establint-ne la història, la nòmina i la característica dels autors implicats.
