Resumen de Lingüística i diccionaris: Un dels reptes de la lexicografia actual
En aquest treball s’analitzen les relacions entre la teoria lingüística i la pràctica lexicogràfica. La major part dels diccionaris tradicionals se solen caracteritzar per una manca de fonaments teòrics i pel fet de no tenir en compte els avenços que s’han produït en la descripció de les unitats lèxiques. Tot amb tot, al llarg del segle xx han tingut lloc alguns intents d’incorporar en els diccionaris criteris de base lingüística, d’una manera més o menys sistemàtica, especialment pel que fa a la combinatòria lèxica, a les estructures sintàctiques i a les restriccions de selecció, cosa que ha estat facilitada pel recurs als grans corpus textuals de referència. En el cas del català s’il·lustra aquest fet amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i amb una nova versió del Diccionari manual de la llengua catalana, que és en curs de redacció.
