La relativamente corta historia temporal del canal de Deusto en Bilbao desde su definitiva apertura, nos ha legado un gran cúmulo de ‘densidades’ sedimentadas sobre nuestros lugares de la memoria/desmemoria. El globalizado ‘museo bilbaíno’ ha dejado escapar de su afán transmodernizador un enclave hace décadas próspero y vigoroso. Entorno que está siendo a duras penas ‘reinventado’ en el seno de los procesos estratégicos de remodelación; cuyo destino se perfila aún no demasiado cierto pero en cuyos parajes adivinamos imprevistas sorpresas.
Deustuko kanalak Bilbon, bere irekidura-garaitik denboran izan duen historia labur erlatiboak, gure oroimenaren eta oroimen-ezaren lekuetan sedimentatuak izan diren ‘dentsitate pilaketen’ oinordekotza laga digu. ‘Bilboko museo’ globalizatuak bere transmodernizazio nahitik ihes egiten utzi du duela hamarkada batzuk oparoa eta kementsua izan zen toki-espazioa. Birmoldaketaren eta prozesu estrategikoaren baitan ozta-ozta berrasmatua izaten ari den ingurua; bere helmuga oraindik oso ziurra irudikatzen ez den arren, bere parajeetan ezusteko sorpresak asmatzen ditugu.
The relatively short time history of “Canal de Deusto” in Bilbao from its final opening, has left us a great deal of ‘density’ sedimented on our places of memory/forgetfulness. The globalized ‘Bilbao museum’ has missed his trans-modernizing desire an enclave prosperous and vigorous some decades ago. Environment being barely ‘reinvented’ within the strategic remodeling processes; whose fate looms still not too certain but guess whose landscapes unforeseen surprises.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados