Resumen de On perfect(ive) morphology above and below modals: the H-ident hypothesis
- català
El propòsit d’aquest treball és demostrar que la morfologia temporal i aspectual només pot interpretar-se amb els modals radicals. No és interpretable quan es tracta de modals epistèmics. Defensarem que aquesta diferència té el seu origen en la naturalesa no eventiva dels últims. Aquest plantejament ens portarà, d’una banda, a donar suport a la hipòtesi de la identitat d’haver, o, el que és el mateix, l’equivalència semàntica entre els exemples en els quals el predicat principal de la estructura perifràstica (< modal Epistèmic + haver-V:Participi Passat >) i el modal epistèmic (< haver - modal Epistèmic.Participi Passat + V:INF >) es construeixen amb l’auxiliar haver. Sostindrem, d’altra banda, que els modals epistèmics s’integren en estructures monoclausals. Per contra, les estructures en què s’integren els modals radicals serien biclausals.
- English
The purpose of this paper is to demonstrate that temporal-aspectual morphology can only be interpretable regarding root modals. It is not interpretable with epistemic modals. We will defend that this difference has its origin in the non-eventive nature of the latter. This proposal will take us, on the one hand, to support the hypothesis of the identity of haber (‘have’), i.e., the semantic equivalence between examples in which the main predicate of the periphrastic structure (< modal Epistemic + have:INF – V:PST.PTCP >) and the epistemic modal (< have - modal Epistemic. PST.PTCP + V:INF >) are construed with the auxiliary verb haber. On the other hand, we will maintain that epistemic modals are integrated into monoclausal structures. Conversely, the structures into which root modals are integrated would be biclausal.
