Resumen de La població reproductora de gavina de peus grocs Larus michahellis a les Illes Balears, abril 2015

Rafel Mas Ferrer, José Esteban Cardona, Fèlix de Pablo, Joan Mayol Serra

• català

  La població reproductora de gavina de peus grocs larusmichahellisa les Illes Balears, abril 2015. Els efectius reproductors dela gavina de peus grocs Larus michahellisha sofert importants canvisen les 3 darreres dècades. durant els anys 80, la gestió deficient delsresidus sòlids urbans, amb un conjunt dispers d’abocadors a l’aire lliure arreu de les Balears i la desaparició de la recollida d’ous als illots vabeneficiar el creixement poblacional de l’espècie, creant un nivell deconflicte elevat amb el sector cinegètic (predació de polls o cries depeces de caça), el sector rural (danys a collites, aviram i hivernacles) ila seguretat aèria. Aquesta problemàtica va afavorir l’ús clandestí delverí. Els primers recomptes generals de les colònies detectaren que esdonava un increment anual del 13 %, motiu pel qual s’iniciaren campanyes de control demogràfic. Els resultats determinaren la disminuciódel ritme de creixement i una estabilització de la població. des delsanys 90, els Plans Insulars de Residus han millorat la gestió del fems ales illes, però a dia d’avui encara segueix obert un gran abocador aEivissa. les darreres dades quantitatives d’efectius reproductors són del’any 2001, i els recomptes més complets, del 1992. Per aquest motiu,s’ha portat a terme un recompte general de les colònies al 2015, quepermet veure els efectes del tancament de son Reus i la millora en lagestió dels fems. Els resultats indiquen que la població està als voltantsde 8.061 parelles reproductores per al conjunt de les illes: 922 aMallorca, 1.540 a Menorca, 2.366 a Eivissa, 1.501 a Formentera (dadesincompletes), 531 a Cabrera i tal vegada fins a 1.200 a sa dragonera(estima màxima). Això suposa una minva general de prop del 47 % deles parelles respecte a l’any 1992. la reducció d’efectius reproductorsper illes és d’un 58 % a Mallorca, un 48 % a Menorca, un 20 % a Pitiüses (tenint en compte que falten dades per l’illa gran de Formentera),i d’un 79 % per Cabrera.

• English

  The breeding population of Yellowlegged Gull Larus michahellis in the Balearics, April 2015. The population level of the yellow-legged gull Larus michahellishas undergone major changes in the pastthree decades. during the eighties, the poor management of wastewith scattered groups of outdoor landfills throughout the islands, andthe disappearance of egg collection in the islets, benefited the growthpopulation of this species, creating a high level of conflict with thehunting sector (predation upon small game offspring), the rural sector(damage to crops, poultry and greenhouses) and aviation safety. These problems resulted in the illegal use of poison. some census showed anannual increase of 13 % and it was therefore decided to implementculling campaigns which allowed a reduction in the growth rate and stabilization of the population. since the nineties the Island Waste Planshave improved rubbish management in the islands, although landfillsare still in use today in Ibiza. The most recent reliable data on breeding pairs is from 2001 and the most comprehensive count dates back to1992. Therefore an updated general colony census was undertaken in2015 to verify the effects of the closure of the son Reus plant and theimprovement in rubbish management. The results of this 2015 censusindicate that the population is around 8061 breeding pairs for all theislands: 922 pairs in Mallorca, 1.540 in Menorca, 2366 in Ibiza, 1501 inFormentera (partial), 531 in Cabrera and 1,200 in dragonera (maximum estimation). This represents an overall decline of about 47 % ofpairs compared to 1992 (the year of the last complete census). Thereduction of the breeding population for each island is 58 % in Mallorca, 48 % in Menorca, 20 % in Pitiüses (taking into account the lack ofdata for the big island of Formentera), and 79 % for Cabrera.