Resumen de Joan Maragall:: moments d’il·luminació en les vivències clau individual i col·lectiva
Maragall és hereu de Verdagueren potenciar al màxim una fusió il·luminadora entre paisatge i paraula,tant a nivell individual com col·lectiu.En el primer sentit, al poema extraordinari«Les muntanyes» (1901),s’hi produeix una comunió paisatgeindividuque posa de manifest el queArthur Terry ha anomenat una «saviesatel·lúrica»; en un segon moment,amb el subsegüent poema «Retorn»(1901), la fusió es convertirà en un espaide reflexió i acció, i d’apropamententre les geografies natural i humana,a la recerca de sentit, i llibertat, a lavivència col·lectiva.
