Diego Ruiz és un dels escriptorsde l’època del segon modernisme méscontrovertits i polèmics. Pertany algrup d’escriptors que s’articulen a l’entornd’El Poble Català. La seva narrativabreu —Contes d’un filòsof (1908) iContes de glòria i d’infern (1911)— recullla sensibilitat decadentista i revelala presència del misteri, explora unarealitat marcada per la irracionalitat,desenvolupa el tema de la bogeria,s’incorpora a la literatura crística isobretot es fa ressò de la filosofianietzschiana.Els límits de la realitatsón els espais narratius naturals delsseus contes en què, en conjunt, es treballengairebé la totalitat dels gèneresde la narrativa especulativa.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados