Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


El juego entre la mayoría y las minorías parlamentarias en la elaboración de las leyes

  • Autores: Catalina Escuín Palop
  • Localización: Corts: Anuario de derecho parlamentario, ISSN 1136-3339, Nº. Extra 31, 2018 (Ejemplar dedicado a: 40 aniversari de la Constitució Espanyola), págs. 197-212
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Se analiza la evolución de la doctrina constitucional sobre el control de las enmiendas parciales por el órgano parlamentario de gobierno.

      Hasta el año 2011, la jurisprudencia del Tribunal Constitucional mantenía una interpretación restrictiva del control ejercido por la Mesa por entender que debía circunscribirse al análisis de los aspectos formales de las enmiendas parciales, salvo en aquellas concretas y específcas materias que una norma del bloque de constitucionalidad extendiera el control a su contenido. Pero a partir de ese año, la doctrina del Alto Tribunal varía, pues al exigir que las enmiendas parciales sean congruentes con la iniciativa legislativa, extiende las facultades de control al contenido de las enmiendas. Y ello, con carácter general, aunque ninguna norma del bloque de constitucionalidad imponga límites materiales al texto normativo, ni se prevean las garantías que en vía parlamentaria asisten a los titulares del referido derecho.

      El cambio de rumbo de la doctrina constitucional obedece a diferentes razones. De una parte, se intenta limitar la proliferación de leyes de contenido heterogéneo y, de otra, se busca terminar con una práctica que había permitido al grupo parlamentario que apoyaba al Gobierno introducir, a través de la presentación de enmiendas parciales en el Senado, la regulación de materias nuevas, ajenas al contenido de la iniciativa legislativa gubernamental.

      Pero esa bien intencionada doctrina no está libre de riesgos, ya que con ella se supedita la admisión de las enmiendas parciales presentadas por cualquier grupo parlamentario a la decisión de órganos que, por su composición, se inspiran en criterios de carácter político.

      El peligro señalado permite entender que debe ser el propio texto constitucional u otras normas del bloque de constitucionalidad las que fjen los límites del derecho de enmienda por ser el ius in offcium un derecho de confguración legal. Lo mismo cabe entender respecto de las leyes y enmiendas de contenido heterogéneo, pues todo limite al poder legislativo del Parlamento debe estar en una norma del bloque de constitucionalidad.

    • català

      S’analitza l’evolució de la doctrina constitucional sobre el control de les esmenes parcials per l’òrgan parlamentari de govern.

      Fins a l’any 2011, la jurisprudència del Tribunal Constitucional mantenia una interpretació restrictiva del control exercit per la Mesa per entendre que havia de circumscriure’s a l’anàlisi dels aspectes formals de les esmenes parcials, excepte en aquelles matèries concretes i específques en què una norma del bloc de constitucionalitat estenguera el control al seu contingut.

      Però a partir d’aquell any, la doctrina de l’Alt Tribunal varia, perquè en exigir que les esmenes parcials siguen congruents amb la iniciativa legislativa, estén les facultats de control al contingut de les esmenes. I això, amb caràcter general, encara que cap norma del bloc de constitucionalitat impose límits materials al text normatiu, ni es prevegen les garanties que en via parlamentària assisteixen als titulars del referit dret.

      El canvi de rumb de la doctrina constitucional obeeix a diferents raons.

      D’una banda, s’intenta limitar la proliferació de lleis de contingut heterogeni i, de l’altra, es busca acabar amb una pràctica que havia permès al grup parlamentari que donava suport al Govern introduir, a través de la presentació d’esmenes parcials en el Senat, la regulació de matèries noves, alienes al contingut de la iniciativa legislativa governamental.

      Però aquesta ben intencionada doctrina no està lliure de riscos, ja que amb ella se supedita l’admissió de les esmenes parcials presentades per qualsevol grup parlamentari a la decisió d’òrgans que, per la seua composició, s’inspiren en criteris de caràcter polític.

      El perill assenyalat permet entendre que ha de ser el text constitucional mateix o altres normes del bloc de constitucionalitat les que fxen els límits del dret d’esmena per ser l’ius in offcium un dret de confguració legal. La mateixa cosa cal entendre respecte de les lleis i les esmenes de contingut heterogeni, perquè tot límit al poder legislatiu del Parlament ha d’estar en una norma del bloc de constitucionalitat..


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno