Resumen de Lesions produïdes per atacs de gossos a infants.: Experiència de dos hospitals de la província de Barcelona

Almudena Sánchez-Vázquez, Begoña Sánchez Vázquez

• español

  Fundamento. Los ataques de perros a humanos no son ocasionales y representan un serio problema de salud pública. Se encuentran pocos datos en la bibliografía sobre el territorio catalán o español. Los niños tienen más riesgo de ser mordidos por un perro que cualquier otro grupo de edad y, además, la mayoría de casos se producen en el hogar.

  Objetivo. El presente artículo pretende caracterizar a las víctimas y describir la gravedad de las lesiones producidas por mordedura canina en pacientes pediátricos. Método. Estudio retrospectivo de casos atendidos por ataque de perro durante un periodo de tres años en dos hospitales de tercer nivel de la provincia de Barcelona y análisis estadístico básico de los datos obtenidos. Resultados. Las víctimas suelen ser niños en edad escolar, con un nuevo pico en la adolescencia. No se encuentran diferencias por sexo. Las lesiones más frecuentes son en cara y cuello, seguidas de las extremidades, la mayoría de carácter leve y moderado. Conclusiones. Los niños son las víctimas más frecuentes de ataques de perros, y los más pequeños son los más involucrados. El perro atacante suele ser la mascota de la familia o de amigos. Las heridas en niños son frecuentes en cara y cuello, y causan secuelas médicas y estéticas importantes, que en ocasiones pueden ser amenazantes para la vida.

• català

  Fonament. Els atacs de gossos a humans no són ocasionals i representen un seriós problema de salut pública. Hi ha poques dades a la bibliografia sobre el territori català o espanyol. Els infants tenen més risc de ser mossegats per un gos que qualsevol altre grup etari i, a més, la majoria de casos tenen lloc a la llar. Objectiu. Aquest article pretén caracteritzar les víctimes i descriure la gravetat de les lesions produïdes per mossegada de gos a pacients pediàtrics. Mètode. Estudi retrospectiu de casos atesos per atac de gos durant un període de tres anys en dos hospitals de tercer nivell de la província de Barcelona i anàlisi estadística bàsica de les dades obtingudes. Resultats. Les víctimes acostumen a ser infants en edat escolar, amb un nou pic a l’adolescència. No hi ha diferències per sexe. Les lesions més freqüents són a la cara i al coll, seguides de les extremitats, i la majoria són de caràcter lleu i moderat. Conclusions. Els infants són les víctimes més freqüents d’atacs de gossos, i els més petits són els que hi estan involucrats més sovint. El gos atacant sol ser la mascota de la família o d’amics. Les ferides en infants són freqüents a cara i coll, i provoquen seqüeles mèdiques i estètiques importants; en alguns casos fins i tot poden significar una amenaça per a la vida.

• English

  Background. Dog attacks to humans are more frequent than commonly believed, and represent a public health threat; however, there are very limited data available on the occurrence of these attacks in Spain and Catalonia. The risk of a dog bite is higher among children, and most attacks occur at home. Objective. To characterize the victims and describe the severity of the lesions caused by dog bites in children. Method. Retrospective descriptive analysis of patients seen for dog attacks during a three-year period in two tertiary-level hospitals in the Barcelona province. Results. The victims are usually school age children, with a peak among adolescents, and no difference by gender. The most frequent lesions are those in the face and neck, followed by extremities, and most are mild to moderate in severity. Conclusions. Children, particularly those between three and eight years of age, are the most common victims of dog attacks. The dog is usually a family or friends’ pet. Most common wounds occur in face and neck, may cause long-term medical and esthetic sequelae, and in some cases can be life-threatening.