Resumen de El debat Catalunya-Espanya: Tres moments, tres polèmiques
Els arguments en el llarg debat sobre la relació Catalunya-Espanya solen ser recurrents i , en molts aspectes, reiteratius. Els debats de l'època de la Solidaritat Catalana, de la Segona República o de la Transició democràtica ressonen en les controvèrsies actuals, amb argumentacions que a vegades semblen intercanviables, malgrat el temps transcorregut i les circumstàncies canviants. Però la recurrència i la reiteració no fan més que mostrar, històricament parlant, la pervivència d'una qüestió irresolta. un dels debats recurrents, i sens dubte més importants, fa referència a la comprensió mateixa de la "qüestió catalana", que fa que en ocasions sigui considerada, des de l'Espanya "castellana" i el món oficial de Madrid, com una forma fins i tot de patologia. ¿El "problema Catalán", una expressió que apareix a finals del segle XIX, no és més, com es pretén a vegades, que l'expressió d'una "insaciable" aspiració nacionalista?¿O bé la "qüestió catalana" és , en canvi, l'expressió particular d'una "qüestió catalana" és en canvi, l'expressió particular d'una "qüestió espanyola" més àmplia, que té a veure essencialment amb la seva configuració com a Estat-nació i la seva dificultat a acceptar la pluralitat interna?. Les tres polèmiques glossades a continuació volen il·lustrar aquest darrer aspecte, i insistir en la conveniència d'afrontar la qüestió com un problema històric. Les conclusions, les deixem al lector
