Unica Zürn, la «poupée» de Hans Bellmer

• Autores: Pilar Parcerisas
• Localización: Materia: Revista internacional d'Art, ISSN 1579-2641, Nº. 13, 2018, págs. 79-86
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Unica Zürn, the Hans Bellmer’s doll
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    In Surrealism’s «woman-child» we find the idea of the woman-doll and the mannequin. Hans Bellmer (1902-1975) creates the «poupée», the detachable doll in 1934, and finds his doll victim of flesh and blood in Unica Zürn (1916 to 1970), a painter and writer who will turn his schizophrenia into a biographical account of her own creation. The couple’s relationship creates a parallel between Hans Bellmer’s «image anatomies» and Unica Zürn’s anagrams. Body and writing decompose and fragment to recompose themselves again. The unconscious dimension and psychic automatism reach a state of pure creation, beyond the social games of the Surrealists.

  • català

    En el marc surrealista de la «femme-enfant» s’hi desenvolupa la idea de la «dona-nina» i del maniquí. Hans Bellmer (1902-1975) crea la «poupée» desmuntable el 1934 i troba la seva nina víctima de carn i os en Unica Zürn (1916-1970), pintora i escriptora que convertirà la seva esquizofrènia en un relat biogràfic de creació pura. La relació de parella entre ambdós crea un paral·lelisme entre les «anatomies de la imatge» de Hans Bellmer i els anagrames d’Unica Zürn. Cos i escriptura s’esmicolen i fragmenten per recompondre’s de nou. La dimensió inconscient i l’automatisme psíquic assoleixen un estat de creació pura, més enllà dels jocs de societat dels surrealistes.