Les arts a escena: l’experiència del Teatre de Natura

• Autores: Teresa-M. Sala
• Localización: Materia: Revista internacional d'Art, ISSN 1579-2641, Nº. 12, 2017, págs. 113-128
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The arts on stage: the experience of Teatre de Natura (Nature Theatre)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Dins del moviment simbolista a Catalunya, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i altres modernistes van seguir l’ideal de l’època de la Gesamtkunst (obra d’art total). Tots aquests creadors van transitar per la plàstica, la poesia i les arts escèniques, les quals no es poden entendre sense la música. Amb el projecte del Teatre líric català d’Enric Morera, que va comptar amb altres compositors, com Enric Granados i Jaume Pahissa, o l’experiència del Teatre Íntim de Gual, pretenien construir un veritable espectacle popular modern. Entre 1910 i 1914, l’anomenat Teatre de Natura és la simbiosi que ha de tenir lloc entre l’intèrpret i l’espectador.En aquest article partim del que s’ha dit fins ara sobre el tema i, oferint nous continguts, plantegem alguns elements d’anàlisi a partir de les obres Canigó de Jacint Verdaguer, Flors de Cingle d’Ignasi Iglésias i Rondalla bosquetana. La viola d’or d’Apel·les Mestres.

  • English

    Within the Symbolist movement in Catalonia, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Rusiñol and other Modernista followed the contemporary ideal of the time of Gesamtkunstwerk. All these creators worked in fine arts, poetry and performing arts, which necessarily involved music. With the Catalan Enric Morera’s Lyric Theatre project, other composers such as Enric Granados and Jaume Pahissa, or Gual’s Teatre Íntim, for example, all of them tried to create a Modern popular spectacle. Between 1910 and 1914, the so-called Theatre of Nature saught to exploit the symbiosis that could occur between the performer and the audience.In this article we start with the existing discourse and offer new content, and consider some elements of analysis from the works Canigó by Jacint Verdaguer, Flors de Cingle by Ignasi Iglésias and Rondalla bosquetana. La viola d’or by Apel·les Mestres.