La qüestió Utrum Philosophus convenienter assignet et sufficienter tres modos relativorum d’Antoni Andreu: comparació amb Duns Escot

• Autores: Jaume Mensa i Valls
• Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº Extra 1, 2018, págs. 103-112
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Antoni Andreu wrote a long Scriptum super Metaphysican Aristotelis, originally composed of a literal Expositio (inspired in part by Thomas Aquinas’ commentary) and some Quaestiones (a reelaboration of the commentary on Scotus). The aim of this paper is to study the question Utrum Philosophus convenienter assignet et sufficienter tres modos relativorum by Antoni Andreu (ms. Real Biblioteca, San Lorenzo del Escorial, G. III. 25, f. 56a-b), in his work Quaestiones metaphysicae, and to compare it with the related question of Duns Scotus, Utrum convenienter ponat Philosophus tres modos relativorum (Quaestiones super libros Metaphysicorum, V, 12). These questions refer to Aristotle’s Metaphysics, V, 12, 1020b26-32. We are going to ask whether Antoni Andreu is a simple, loyal compiler of Duns Scotus, as he declares, or his reelaboration on this matter, and in general his whole work, interprets the Scotist doctrine in any specific sense.

  • català

    Antoni Andreu va escriure un extens Scriptum super Metaphysican Aristotelis, format originàriament per una Expositio literal (inspirada en part en el comentari de Tomàs d’Aquino) i unes Quaestiones (reelaboració de les d’Escot). L’objectiu d’aquest article consisteix a estudiar la qüestió Utrum Philosophus convenienter assignet et sufficienter tres modos relativorum d’Antoni Andreu (còdex de la Real Biblioteca del monasterio de San Lorenzo del Escorial, G. III. 25, f. 56a-b), de la seva obra Quaestiones metaphysicae, i comparar-la amb la corresponent qüestió de Duns Escot, Utrum convenienter ponat Philosophus tres modos relativorum (Quaestiones super libros Metaphysicorum, V, 12). Aquestes qüestions es refereixena la Metafísica d’Aristòtil, V, 15, 1020b26-32. Ens preguntarem si Antoni Andreu és un simple compilador fidel al mestre, com declara, o si la seva reelaboració d’aquesta qüestió, i en general la seva obra sencera, interpreta la doctrina escotista en una determinada direcció.