Barcelona, España
La mort del comte Ermengol d’Osona a la batalla de Baltarga (c. 940) ha estat interpretada de dues maneres totalment oposades. Per a alguns, aquesta batalla va consistir en una topada entre catalans i nòmades hongaresos, mentre que per a d’altres fou un enfrontament entre les principals cases comtals catalanes. En aquest article abordarem la principal historiografia sobre el tema i situarem l’enfrontament de Baltarga al centre del joc de la política comtal catalana de mitjan segle X, rebutjant així les tesis que parlen d’un xoc contra hordes hongareses. Des del primer terç de la desena centúria diverses tensions van enfrontar les cases comtals de Barcelona i Cerdanya, unes tensions que van derivar en un enfrontament armat a la dècada del 940 per dirimir la successió del comtat d’Urgell i l’hegemonia als comtats catalans entre els fills i néts de Guifré el Pelós.
The death of Count Ermengol of Osona at the Battle of Baltarga (c. 940) has been understood in two very different ways. According to some, this battle was a clash between Catalans and Hungarian nomads, but others interpret it as a confrontation between the ruling families of the main Catalan counties. In this paper, we will consider the main historiographical studies on the topic and place the encounter at Baltaraga at the core of the struggles in Catalan county politics in the mid-10th century, thus rejecting the thesis that proposes a skirmish with Hungarian hordes. From the first third of the 10th century, different tensions led to the confrontation of the comital houses of Barcelona and Cerdanya, which resulted in an armed conflict in the 940’s in order to settle the succession to the county of Urgell and the hegemony of the Catalan counties among the sons and grandsons of Wifred the Hairy.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados